La vida y obra de Pere Labèrnia i Esteller
En un dia com avui, fa 164 anys, a Barcelona, moria el lexicògraf i gramàtic Pere Labèrnia i Esteller. Aquest professor destacat va ser el fundador i director d’una escola privada d’ensenyament elemental i de batxillerat anomenada de Sant Pere, ubicada al barri de Santa Caterina de Barcelona. Tot i que l’escola ja no existeix, durant el funcionament va estar afiliada a la Universitat de Barcelona. Tot i això, el reconeixement de Labèrnia en l’àmbit acadèmic barceloní es deu principalment a la seva tasca com a autor del primer diccionari modern de la llengua catalana.
El Diccionari de la llengua catalana
El 18 de juliol del 1839, fa 185 anys, es va publicar la primera edició del Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina. Aquesta obra, formada per dos volums, va ser impresa per la impremta de Josep Maria Bocabella, que més tard seria el promotor de la construcció del temple de la Sagrada Família de Barcelona. El diccionari va ser creat per Pere Labèrnia i Esteller i finançat per Francesc Martràs. Durant l’elaboració del diccionari, Labèrnia va invertir divuit anys d’ardu treball (1821-1839), començant a Tortosa mentre estudiava al Seminari Conciliar. Labèrnia, nascut el 1802 a Traiguera, es va traslladar a Barcelona, on es va doctorar a Lletres el 1828 i va formar una família.
Lenfocament conservador del diccionari
El Diccionari de Labèrnia es va caracteritzar pel seu enfocament conservador. L’autor va defensar la idea de preservar l’ortografia i evitar innovacions que poguessin generar una anarquia ortogràfica a la llengua catalana. A diferència del diccionari de Pompeu Fabra, publicat el 1917, Labèrnia va optar per solucions que s’ajustaven a la pronunciació de Barcelona. Per exemple, va utilitzar terminacions femenines plurals en -as. Aquest diccionari es va convertir en el lèxic de la Renaixença catalana i va ser una referència fonamental per a aquells que van col·laborar al Diccionari Alcover-Moll.
El legado de Labèrnia
El Diccionari de Labèrnia va ser una obra de gran prestigi i autoritat a Catalunya fins a l’aparició del diccionari i la gramàtica de Pompeu Fabra el 1917. Es creu que Fabra va utilitzar les entrades del diccionari de Labèrnia com a base per a la seva pròpia obra. El llegat de Labèrnia perdura a la llengua catalana i la seva contribució a l’estudi i preservació de la llengua és àmpliament reconeguda.