El legado de Pere Labèrnia i Esteller en la lengua catalana

pintura d'un home amb vestit negre i corbata amb barba i bigoti, amb jaqueta negra i camisa blanca, Eugène Burnand, retrat de cap i espatlles, retrat, realisme clàssic

La vida y obra de Pere Labèrnia i Esteller

En un dia com avui, fa 164 anys, a Barcelona, ​​moria el lexicògraf i gramàtic Pere Labèrnia i Esteller. Aquest professor destacat va ser el fundador i director d’una escola privada d’ensenyament elemental i de batxillerat anomenada de Sant Pere, ubicada al barri de Santa Caterina de Barcelona. Tot i que l’escola ja no existeix, durant el funcionament va estar afiliada a la Universitat de Barcelona. Tot i això, el reconeixement de Labèrnia en l’àmbit acadèmic barceloní es deu principalment a la seva tasca com a autor del primer diccionari modern de la llengua catalana.

El Diccionari de la llengua catalana

El 18 de juliol del 1839, fa 185 anys, es va publicar la primera edició del Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina. Aquesta obra, formada per dos volums, va ser impresa per la impremta de Josep Maria Bocabella, que més tard seria el promotor de la construcció del temple de la Sagrada Família de Barcelona. El diccionari va ser creat per Pere Labèrnia i Esteller i finançat per Francesc Martràs. Durant l’elaboració del diccionari, Labèrnia va invertir divuit anys d’ardu treball (1821-1839), començant a Tortosa mentre estudiava al Seminari Conciliar. Labèrnia, nascut el 1802 a Traiguera, es va traslladar a Barcelona, ​​on es va doctorar a Lletres el 1828 i va formar una família.

Lenfocament conservador del diccionari

El Diccionari de Labèrnia es va caracteritzar pel seu enfocament conservador. L’autor va defensar la idea de preservar l’ortografia i evitar innovacions que poguessin generar una anarquia ortogràfica a la llengua catalana. A diferència del diccionari de Pompeu Fabra, publicat el 1917, Labèrnia va optar per solucions que s’ajustaven a la pronunciació de Barcelona. Per exemple, va utilitzar terminacions femenines plurals en -as. Aquest diccionari es va convertir en el lèxic de la Renaixença catalana i va ser una referència fonamental per a aquells que van col·laborar al Diccionari Alcover-Moll.

El legado de Labèrnia

El Diccionari de Labèrnia va ser una obra de gran prestigi i autoritat a Catalunya fins a l’aparició del diccionari i la gramàtica de Pompeu Fabra el 1917. Es creu que Fabra va utilitzar les entrades del diccionari de Labèrnia com a base per a la seva pròpia obra. El llegat de Labèrnia perdura a la llengua catalana i la seva contribució a l’estudi i preservació de la llengua és àmpliament reconeguda.

Related posts

En una acogedora sala de estar suavemente iluminada, un grupo de jóvenes centenios, de entre 16 y 24 años, se reúne alrededor de una mesa de café antigua. Se dedican a discusiones animadas, sus expresiones una mezcla de curiosidad y contemplación. Sobre la mesa, una variedad de 'teléfonos tontos', dispositivos simples y funcionales con pantallas pequeñas y botones táctiles) están dispersas junto a un solo teléfono inteligente, que se pone boca abajo, simbolizando una elección consciente para desconectarse. Las paredes están adornadas con coloridos carteles de naturaleza y actividades al aire libre, enfatizando el deseo de un estilo de vida equilibrado lejos de las pantallas. Una gran ventana revela un día soleado afuera, con árboles que se balancean suavemente en la brisa, invitando al grupo a salir. Una mujer joven está sosteniendo un libro, mientras que otra le ata los cordones de los cordones, listos para una aventura al aire libre. El ambiente es cálido y acogedor, lo que refleja una tendencia creciente e

La Revolució dels Telèfons Simples: Un Retrocessió Digital entre els Joves

Una escena histórica que representa la primera reunión del 'Consell del País Valencià' en 1978. La sala está llena de un grupo diverso de 'políticos', todos vestidos con atuendo formal, lo que refleja la moda de finales de los años setenta. Las paredes están adornadas con 'banderas' que representan la identidad 'valenciana', y un gran emblema de la 'comunidad valenciana' se muestra prominentemente en el frente. La atmósfera está acusada de anticipación y esperanza, ya que los líderes se reúnen alrededor de una larga mesa de madera, cubiertas de documentos y mapas que describen el futuro de 'Autogovern "para la región. En primer plano, 'Josep lluís albinyana', el presidente, es visto apasionadamente dirigirse a la asamblea, haciendo un gesto hacia una gran 'proyección' de la 'Estatut' que tienen como objetivo establecer. Las expresiones en las caras de los asistentes van desde la determinación hasta el optimismo, simbolizando la importancia histórica de este momento. La luz solar se transmite a través de grand

El naixement del govern valencià: un pas històric cap a l’autogovern

Una sala de terapia serena e íntima, suavemente iluminada con iluminación cálida y ambiental. Las paredes están pintadas en tonos calmantes de azul claro y beige, creando un ambiente pacífico. En el centro, un sofá lujoso y acogedor está adornado con cojines suaves y texturizados en colores apagados, invitando al paciente a relajarse. Una pequeña mesa lateral sostiene una caja de tejidos, insinuando las discusiones emocionales que tienen lugar aquí. Al frente del sofá, un sillón cómodo está ocupado por un terapeuta reflexivo, que se sienta con una expresión suave y atenta, que encarna 'empatía' y 'comprensión'. El bloc de notas del terapeuta descansa en su regazo, un bolígrafo preparado, listo para capturar ideas que surgen de los 'silencios' compartidos. Una ventana grande permite que la luz natural suave se filtre, con cortinas transparentes aletando suavemente, simbolizando la 'transparencia' y la 'confianza' en la relación terapéutica. En una esquina, una pequeña estantería llena de libros de psicología y

El poder del silenci en la teràpia: una eina de comunicació