Un Nou Text Constitucional
En una data com avui, però de l’any 1845, fa 179 anys, a Madrid, la reina Isabel II sancionava un nou text constitucional que representava un canvi significatiu a la història constitucional d’Espanya. Aquest text reformava substancialment el de 1837, que havia estat redactat i aprovat durant la primera guerra Carlista.
Una Involució en els Drets i les Llibertats Individuals
La Constitució del 1845 va marcar una important involució en els drets i les llibertats individuals que s’havien conquerit fins aleshores. A diferència de constitucions anteriors, aquesta era menys progressista i representava una reculada en termes d’avenços en sufragi i conceptes introduïts pels liberals a la dècada anterior.
Restriccions al Sufragi i la Sobirania Nacional
La Constitució de 1845 va mantenir restriccions al sufragi, limitant el vot a homes majors d’edat, alfabetitzats i amb un patrimoni mínim. A més, la sobirania nacional va perdre poder davant la institució de la corona, que va guanyar el dret a dissoldre unilateralment les Corts i declarar la guerra a un enemic exterior sense autorització de les Corts.
Impacte a l’Arquitectura de l’Estat
En l’àmbit de l’arquitectura de l’Estat, la Constitució del 1845 no va avançar, potenciant la divisió provincial del 1833 amb l’objectiu de diluir les nacions històriques com Catalunya, el País Valencià, Aragó, Navarra, el País Basc i Galícia.
Sistema d’Alternança i Caciquisme
Aquesta constitució va consagrar un sistema d‟alternança entre els partits moderat i progressista, dominant la política espanyola durant tot el segle XIX. Aquest sistema, recolzat en el fenomen del caciquisme, es va mantenir fins a la caiguda del règim de la Restauració Borbònica el 1923.
La figura del ‘diputat cuner’ es va convertir en una mostra representativa d’aquest sistema elitista i corrupte, i es va perpetuar en el càrrec mitjançant un curiós mecanisme de designació pactada i alterna pels dos partits dominants.
