La celebració forçada de Sant Isidre a Catalunya
En un dia com avui, fa 307 anys, els pagesos catalans es van veure obligats a celebrar per primer cop la festa del seu nou patró, Sant Isidre. Aquesta imposició es va produir després de l’ocupació del 1714 i va ser imposada pel règim borbònic. Sant Isidre, originalment patró dels pagesos castellans, va reemplaçar Sant Galderic, patró del camp català des del segle X. A més del canvi de patró, la data de la celebració també va ser modificada, passant del 16 d’octubre a l’inici de la campanya agrícola .
L´estratègia de destrucció de la cultura catalana
La imposició de Sant Isidre formava part d‟una estratègia més àmplia per destruir la cultura catalana. L?objectiu era reduir Catalunya a una simple província d?una Castella que es convertia en la matriu de la nova nació espanyola. Aquesta estratègia incloïa una sèrie de mesures destinades a tenir un impacte significatiu a la societat catalana del segle XVIII, on el sector agroramader representava aproximadament dos terços de la població del país. A més, la societat de lèpoca tenia una forta influència espiritual.
Sant Isidre i el seu origen a Madrid
Sant Isidre, la figura del qual inspira la celebració, era un personatge de la baixa noblesa que va viure a Madrid entre els segles XI i XII. Encara que se li atribueixen diversos miracles, el seu origen i la seva tradició difereixen de la cultura catalana. Va ser canonitzat el 1622 i proclamat patró de Madrid. Posteriorment, la seva categoria de patró es va estendre a tot el camp de la monarquia hispànica.
La tradició de Sant Galderic a Catalunya
A Catalunya, la tradició de Sant Galderic es remunta al segle X. Segons la llegenda, Galderic va néixer en un petit poble a prop de Carcassona i va fer diversos miracles al llarg de la seva vida. Era considerat el patró dels camperols languedocians i catalans. La seva fama es va estendre per tota la regió carolíngia i va ser enterrat al monestir de Sant Martí del Canigó, al comtat de Conflent.