Un nou escenari laboral marcat per la innovació tecnològica
La intel·ligència artificial és una de les forces disruptives que està transformant el món del treball. El seu desenvolupament accelerat en els últims anys ha generat preocupació sobre el seu impacte en l’ocupació. Molts temen que les màquines puguin reemplaçar els humans en moltes tasques i professions. No obstant això, el futur del treball no és tan simple com una substitució, sinó que depèn d’una complexa interacció entre els sistemes intel·ligents i els humans. A més, la història ens mostra que les grans revolucions tecnològiques han creat més oportunitats laborals de les que han eliminat. Però aquest cop pot ser diferent?
Els efectes de la intel·ligència artificial sobre el mercat de treball
Segons un estudi de Goldman Sachs, la intel·ligència artificial generativa podria augmentar un 7% el PIB mundial, però també tindria conseqüències significatives sobre els mercats de treball. L’estudi estima que l’automatització de tasques podria afectar uns 300 milions de llocs de treball a temps complet. Això suposa un gran repte per a les polítiques públiques, que haurien de garantir una transició justa i equitativa per als treballadors afectats.
Un altre informe, publicat al maig pel Fòrum Econòmic Mundial, identifica com a tendència la transformació dels models de negoci empresarials a causa de la digitalització. Més del 85% de les empreses enquestades reconeixen que els seus processos es veuran afectats per l’adopció de tecnologies d’avantguarda. Al voltant del 75% de les companyies preveu adoptar big data, intel·ligència artificial i cloud computing. Aquestes tecnologies poden augmentar la productivitat, la competitivitat i la innovació de les empreses, però també poden tenir efectes sobre l’ocupació.
Les oportunitats i els reptes del futur del treball
L’informe del Fòrum Econòmic Mundial també fa una predicció sobre el futur del treball, basada en l’aplicació de les diferents tecnologies. Segons aquesta predicció, la majoria de les tecnologies comportaran creació d’ocupació en els propers cinc anys, especialment en professions relacionades amb l’analítica de big data, la gestió mediambiental i del canvi climàtic, i la encriptació i la ciberseguretat. Però també hi haurà destrucció d’ocupació causada per les tecnologies agrícoles, les plataformes digitals i apps, el comerç electrònic i la intel·ligència artificial. El balanç net serà negatiu, amb una pèrdua neta de 14 milions de llocs de treball, aproximadament el 2% del que hi ha avui dia.
Això implica que el futur del treball requerirà nous perfils laborals i noves habilitats dels treballadors. Els perfils més demandats seran els relacionats amb la digitalització i la sostenibilitat, com ara els especialistes en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, els especialistes en sostenibilitat, els analistes d’intel·ligència de negoci i els analistes en seguretat informàtica. Els perfils més propensos a desaparèixer seran els relacionats amb el treball d’oficina, com ara els administratius i secretàries, els caixers de banc, els cobradors, els taquillers i el personal dedicat a teclejar dades.
El Fòrum Econòmic Mundial preveu que el 44% de les habilitats dels treballadors es veuran disrompudes en els propers cinc anys. Les habilitats cognitives cobraran més importància per a exercir una professió, per la necessitat de resoldre problemes complexos. També es valorarà el pensament creatiu, el pensament analític i els coneixements tecnològics. Això suposa un repte per a l’educació i la formació, que haurien d’adaptar-se a les noves demandes del mercat de treball.
Conclusió
La intel·ligència artificial és una força transformadora que canvia el futur del treball. El seu impacte sobre l’ocupació depèn de molts factors, com ara el tipus de tecnologia, el sector, el país i les polítiques públiques. El futur del treball pot ser una oportunitat per a crear noves professions i millorar les condicions laborals, però també pot ser un risc per a generar desocupació i desigualtat. Per afrontar aquest repte, cal una visió estratègica i col·laborativa entre els diferents actors socials, que garanteixi una transició justa i equitativa per als treballadors i la societat.