El consorci que allotja el MareNostrum té una autonomia excessiva i un control limitat per part de l’Estat i la Generalitat
El Barcelona Supercomputing Center- Centro Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) és el centre de referència a Espanya en matèria de supercomputació. El seu projecte estrella és el MareNostrum, un dels superordinadors més potents d’Europa, que s’ha renovat cinc vegades des de la seva creació. Però aquest centre té algunes irregularitats i deficiències de control intern que el Tribunal de Comptes ha posat de manifest en un informe de fiscalització, recollit per Europa Press.
Segons l’informe, el BSC-CNS té una important autonomia de gestió pels seus òrgans de direcció, mentre que el control de l’Administració General de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya és limitat sobre aspectes decisius en matèria d’organització, planificació i determinació de recursos personals i materials. Això suposa un risc per a la correcta execució dels seus objectius i per a la rendició de comptes davant els seus socis.
Per aquest motiu, l’informe recomana que el Consell Rector del BSC-CNS, l’òrgan de govern del consorci, assumeixi l’exercici de competències de direcció, de manera que el BSC mantingui una independència funcional de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que és un dels seus membres. A més, l’informe insta al consorci a modificar els seus estatuts per incloure entre les seves finalitats la gestió de projectes d’investigació, que ara representa el 83% de la seva activitat.
El BSC-CNS té incompatibilitats amb la normativa del sector públic estatal i incompleix la normativa d’igualtat
L’informe també assenyala que el BSC-CNS té incompatibilitats amb la normativa del sector públic estatal, ja que les aportacions de la UPC no són monetàries, sinó que es fan mitjançant la cessió d’ús d’espais i l’assignació de personal a través d’un règim jurídic inspirat en la normativa reguladora de les entitats vinculades a la investigació universitària. Això no resulta compatible amb la consideració del BSC-CNS com una entitat institucional del sector públic estatal, segons el Tribunal de Comptes.
A més, l’informe denuncia que el BSC-CNS incompleix el principi de composició equilibrada que inspira la normativa d’igualtat, ja que les dones només representen el 26% de la plantilla, davant el 74% d’homes. Aquesta desigualtat és encara més gran en els nivells de més responsabilitat, on les dones oscil·len entre un 8% i un 20%. Per això, l’informe recomana al BSC-CNS que adopti mesures per garantir la igualtat efectiva entre homes i dones en l’accés, la promoció i les condicions de treball.
El BSC-CNS té deficiències de control intern en matèria de pagament, contractació i avançaments de caixa
L’informe també detecta una sèrie de deficiències de control intern en el BSC-CNS, relacionades amb la utilització de determinats mitjans de pagament, la contractació menor, els sistemes d’avançament de caixa fixa i els de liquidació de viatges. Aquestes deficiències poden afavorir la realització de pagaments irregulars, la vulneració dels principis de publicitat, concurrència i transparència en la contractació, i la falta de justificació de les despeses de viatge. Per això, l’informe recomana al BSC-CNS que revisi i millori els seus procediments de control intern per evitar aquests riscos.
El BSC-CNS té un alt grau d’èxit en l’obtenció d’infraestructures i de finançament per a la investigació
Malgrat les irregularitats i deficiències detectades, el Tribunal de Comptes reconeix que el BSC-CNS té un alt grau d’èxit en dos dels seus objectius reals: l’obtenció d’infraestructures i de tecnologia als supercomputadors més avançats en cada moment i la consecució del finançament més gran possible per a la gestió de projectes d’investigació. De fet, el pressupost del BSC-CNS ha passat de 4 milions d’euros el 2005 a gairebé 150 milions el 2022, gràcies a la participació en projectes nacionals i internacionals de recerca i innovació.
El BSC-CNS es va crear el 2005 com un consorci estatal entre l’Administració General de l’Estat (60%), la Generalitat de Catalunya (30%) i la UPC (10%), amb l’objectiu de gestionar el supercomputador MareNostrum. El 2015, es va crear un nou consorci amb la mateixa participació i finalitat, que ha estat objecte de la fiscalització del Tribunal de Comptes. El MareNostrum és un dels superordinadors més potents d’Europa i s’ha actualitzat cinc vegades, l’última el 2021, amb una capacitat de càlcul de 200 petaflops.