Introducció
Quan es parla de teixits, és comú diferenciar entre fibres naturals com la llana, el lli, el cotó o la seda, i fibres sintètiques com el polièster, el raió o el niló. No obstant això, hi ha una altra categoria que sovint passa desapercebuda: les fibres semisintètiques. En aquest article, explorarem detalladament aquestes fibres úniques i la seva importància al món de la moda i la confecció.
Què són les fibres semisintètiques?
Les fibres semisintètiques són aquelles que s’obtenen mitjançant processos químics aplicats a la cel·lulosa, que pot provenir de la fusta o de residus agrícoles. Algunes de les fibres semisintètiques més conegudes són la viscosa, l’acetat de cel·lulosa i el Lyocell. Aquestes fibres ofereixen característiques úniques que les distingeixen de les fibres naturals i sintètiques.
El Lyocell: una fibra sostenible i versàtil
Dins de les fibres semisintètiques, el Lyocell destaca com una de les més sostenibles. S’obté a partir de la cel·lulosa de la fusta d’eucaliptus o altres elements vegetals, utilitzant un cicle tancat on els productes químics es poden reutilitzar. Això fa que la seva producció no generi subproductes nocius per al medi ambient. A més, el Lyocell és una fibra que no absorbeix olors amb la mateixa rapidesa que altres teixits, cosa que significa que no necessita rentar-se amb tanta freqüència.
La viscosa: una opció a considerar
La viscosa és una altra fibra semisintètica àmpliament utilitzada a la indústria tèxtil. S’obté a partir de la cel·lulosa regenerada, que es dissol amb disulfur de carboni i es converteix en fil continu mitjançant un procés de mullat. Tot i que la viscosa pot no ser tan sostenible com el Lyocell, el seu impacte ambiental depèn en gran mesura de l’origen de la cel·lulosa utilitzada. En general, les fibres semisintètiques són més o menys sostenibles segons la procedència de la cel·lulosa utilitzada com a material base.
Altres fibres semisintètiques
A més del Lyocell i la viscosa, hi ha altres fibres semisintètiques al mercat. Per exemple, el cupro s’elabora amb cel·lulosa procedent de lli o de residus de cotó xops en cuproamoni. Igual que el Lyocell, el procés de producció del cupro és tancat i utilitza productes químics biodegradables i reutilitzables. Aquestes fibres ofereixen una alternativa interessant per a aquells que busquen opcions més sostenibles a la indústria tèxtil.
Conclusió
Les fibres semisintètiques representen una categoria única al món dels teixits. La seva obtenció a partir de la cel·lulosa i la seva versatilitat les converteixen en una opció a considerar per a aquells que busquen alternatives sostenibles a la moda i la confecció. El Lyocell destaca com una de les fibres semisintètiques més sostenibles, mentre que la viscosa ofereix una opció més accessible. Explorar aquestes fibres i comprendre’n l’impacte en el medi ambient és fonamental per prendre decisions informades com a consumidors conscients.