El repte d’estructures no convencionals
En el camp de l’arquitectura moderna, la creació d’espais amplis i funcionals com ara etapes i centres de convencions presenta reptes importants. Un dels aspectes més crucials és el disseny de cobertes que no només són estètiques, sinó que també compleixen els requisits estructurals rigorosos. Els investigadors de la Rovira I University (URV) han desenvolupat un enfocament innovador que permet el disseny de sostres no circulars, un avanç que podria transformar aquest camp.
Cobertures de tipus de rodes: una solució lleugera però difícil
Les cobertes del tipus de roda, compostes d’anells interconnectats per cables de ràdio, ofereixen una alternativa lleugera en comparació amb els dissenys tradicionals. No obstant això, la seva construcció presenta complicacions inherents, especialment en l’estabilització de l’estructura durant el muntatge. Aquesta innovació permet un menor ús de materials, però el seu disseny requereix una planificació minuciosa.
El problema d’estabilitat
El principal repte d’aquestes estructures no circulars rau en la distribució de forces a través de ràdios, que es fa especialment complicat quan s’intenta mantenir l’estabilitat. La nova metodologia desenvolupada pels investigadors URV incorpora una triangulació de les ràdios a la planta, que millora l’estabilitat durant la fase de muntatge, tot i que també planteja un repte matemàtic considerable.
Un mètode matemàtic innovador
Els investigadors, Rodrigo Martín i Blas Herrera, es van iniciar en la tasca de crear un nou mètode iteratiu que va començar a partir d’una solució aproximada i ajustar diverses variables per arribar a un disseny òptim. Aquest enfocament requereix un càlcul precís de les tensions a cada radi, afegint una capa addicional de complexitat al procés de disseny.
La importància del punt de partida
Un dels aspectes més complicats va ser determinar un punt de partida adequat per al mètode iteratiu. Aquest pas inicial és crucial, ja que implica definir variables fonamentals com ara angles i forces que influiran en la forma final de l’estructura. Martín destaca la incertesa a la qual s’enfrontava quan buscava una solució viable que permetés que el mètode aconseguís un resultat satisfactori.
Reconeixement internacional i perspectives futures
El treball pioner d’aquests investigadors ha estat reconegut amb el prestigiós premi TSUBOI de l’Associació Internacional per a les Estructures de Shell and Spacial (IASS), un premi que celebra l’excel·lència en la investigació en arquitectura i disseny estructural. Malgrat la rellevància del seu descobriment, tots dos autors es van sorprendre del reconeixement, destacant que el seu objectiu principal era contribuir al progrés del coneixement científic.
Un enfocament obert i col·laboratiu
A diferència de la tendència comuna en l’enginyeria a mantenir descobriments revolucionaris, l’enfocament dels investigadors reflecteix un compromís amb la transparència i la col·laboració. Herrera esmenta que la seva investigació té com a objectiu facilitar el treball d’altres enginyers i arquitectes, promovent un entorn de desenvolupament científic obert i accessible.
Aquest avenç en el disseny de cobertes no circulars no només estableix un nou estàndard en enginyeria estructural, sinó que també inspira a les generacions futures d’arquitectes i enginyers a afrontar reptes complexos amb la creativitat i el rigor.