Un nou model animal per estudiar els primers símptomes del Parkinson

Un descobriment de l’INc-UAB i altres centres de recerca

Un grup de científics de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB) ha desenvolupat un nou model animal que els permet analitzar els símptomes no motors que apareixen en les fases més primerenques del Parkinson. Així, han pogut determinar el moment vital en què s’inicia la malaltia i observar el procés d’acumulació de la proteïna que la causa. Els investigadors asseguren que aquest coneixement pot ser molt útil per aconseguir un diagnòstic precoç i buscar tractaments que puguin aturar la neurodegeneració abans que sigui irreversible.

Els símptomes no motors i motors del Parkinson

Les persones que pateixen Parkinson, expliquen els responsables de l’estudi, presenten primerament símptomes no motors, com ara trastorns del son, de l’olfacte o de l’humor, i després símptomes motors, com ara tremolors, rigidesa o lentitud. Aquests símptomes estan relacionats, respectivament, amb els neurotransmissors GABA i la dopamina, que són les substàncies que transmeten els senyals entre les neurones. El Parkinson es produeix per l’acumulació de la proteïna alfa-sinucleïna al sistema nerviós, que provoca la mort de les neurones, especialment de les que produeixen dopamina. A més de l’acumulació anormal d’aquesta proteïna i d’altres, els pacients també presenten un augment de greixos en diverses zones del sistema nerviós, encara que, diuen els investigadors, no se sap amb certesa quin paper tenen en l’evolució de la malaltia.

Un cuc que simula el Parkinson

L’equip de recerca de l’INc-UAB ha demostrat que el seu nou model animal, basat en el cuc Caenorhabditis elegans RAC1/ced10, presenta símptomes no motors molt precoços que depenen dels neurotransmissors GABA, i ha confirmat la hipòtesi que el metabolisme dels lípids té un paper clau en el desenvolupament de la malaltia. La Dra. Amanda Muñoz-Juan de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), destaca que aquest cuc “ens servirà per investigar els canvis en les proporcions de lípids per al diagnòstic precoç de la malaltia de Parkinson, així com els símptomes inicials gabaèrgics. Tots dos aspectes són anteriors a la mort de les neurones dopaminèrgiques i, per tant, estudiar-los ens permetrà investigar els mecanismes moleculars previs a la neurodegeneració”, ha dit.

Un organisme model per a la neurociència

Els autors de l’estudi afirmen que Caenorhabditis elegans és un organisme model molt important per a la neurociència. Ressalten el fet que moltes molècules implicades en la senyalització neuronal i el metabolisme d’aquest nematode són iguals en els humans i que els models experimentals han permès predir resultats per a malalties humanes. “C. elegans és ideal per fer estudis de neurodegeneració, perquè té un temps de vida curt, de 15 a 20 dies. Això fa que no sigui costós fer un seguiment de tot el procés”, explica la doctora Dalfó, coordinadora de la investigació i professora de medicina a la UVic-UCC. “A més, el seu sistema nerviós és tan simple —només té 302 neurones, de les quals 8 són dopaminèrgiques i 26 gabaèrgiques— que ens permet seguir tots els canvis que hi tenen lloc”, afegeix.

Una finestra a les etapes primerenques del Parkinson

“El nou model que hem creat obre una finestra a la recerca de les etapes primerenques de la malaltia de Parkinson i altres sinucleinopaties abans d’arribar a la mort neuronal, i permetrà investigar fàrmacs que puguin ajudar a aturar la malaltia abans que sigui massa tard”, remarca Dalfó. En el treball, coordinat des de l’INc-UAB, hi han participat també investigadors de l’Institut de Ciències dels Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), de la Universitat d’Alabama (EUA), de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i de l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC).

Related posts

La Complexitat de la Xarxa Elèctrica: Reflexions Post-Apagada

Banys Càpsula: La Revolució del Benestar i la Sostenibilitat

La fugida de dades digitals: un repte per al nostre llegat