Una vida plena de canvis i adaptacions
Maria Branyas va celebrar ahir el seu 117è aniversari, convertint-se així en la persona més vella del món. Va néixer a San Francisco el 4 de març del 1907, filla de catalans que havien emigrat als Estats Units. Des de fa més de vint anys, resideix a la residència Santa Maria del Tura d’Olot, on rep el carinyo de la seva família, les seves companyes i el personal del centre. Segons explica a l’ACN la seva filla Rosa Moret, la seva mare “ha anat perdent forces els darrers mesos”, i des de l’estiu passat té “una baixada progressiva”. Tot i això, “no pateix cap dolor, ni cap malaltia”. Branyas està a prop de ser una de les deu persones més longeves de la història, però ella considera els rècords com “tonteries”.
Un lloc privilegiat en el rànquing de la longevitat
Segons l’associació Gerontology Research Group (GRG), que verifica les dates de naixement i de mort de les persones més velles del món per a la llista dels rècords Guinness, actualment hi ha onze persones que han viscut més temps que Branyas, totes dones i cap d’elles encara viva. El 10 de maig en superarà a dues, i entrarà al top 10. Les mateixes fonts indiquen que només hi ha hagut quatre persones que han arribat als 118 anys, i només una ha superat la dotzena dècada de vida: la francesa Jeanne Calment, que va morir als 122 anys i 164 dies l’agost del 1997.
Branyas va esdevenir la persona més gran en vida el 17 de gener del 2023, quan la francesa Lucile Randon, de 118, va morir. La segona persona més longeva del planeta ara mateix segons el GRG és la japonesa Tomiko Itooka, que té un any menys que la catalana.
Una dona senzilla i resilient
La filla de Branyas, Rosa Moret, diu a l’ACN que la seva mare sap que no hi ha ningú al món més vell que ella, però que ella “no li dóna cap importància”. “Diu que això no és cap mèrit ni d’ella ni de ningú”, afegeix, i comenta que la família no s’imaginava que arribés a viure tants anys. També diu que “el món és molt gran i és difícil de creure” que la seva mare sigui la líder del rànquing de longevitat a nivell mundial.
Moret revela que no ha estat ingressada, però que amb l’edat, últimament ha perdut vista, oïda i també memòria, a més de la mobilitat, ja que no pot caminar sense ajuda. Malgrat tot, manté les facultats mentals i encara pot conversar amb els seus familiars, els únics que la visiten a part del personal de la residència. “Ja no vol fer entrevistes ni res de tot això, el que vol és pau”, diu Moret. La seva mare passa el dia asseguda a la cadira de la seva habitació on sovint rep les atencions dels professionals del centre.
Durant l’entrevista amb l’ACN, Moret també explica que Branyas ha vist morir tots els seus amics, però que probablement un dels factors que l’ha portat a viure tants anys és “que s’adapta molt”. “Quan passa alguna cosa com una mort, es posa trista, però aviat reacciona, dient que és el que toca, que Déu ho ha volgut així, que ens hem d’adaptar i que hem de continuar vivint”, diu. De fet, la capacitat de resiliència és una lliçó que Branyas ha donat als joves en diverses ocasions, afegeix la seva filla.