Un objectiu ambiciós: El pacte de 2011
El 2011, es va formalitzar un acord entre el Govern de Catalunya i les prominents productores nord-americanes, juntament amb el Gremi d’Exhibidors. El pacte buscava concretar el doblatge de 25 pel·lícules al català de manera anual, marcant un canvi significatiu al panorama del cinema en aquesta llengua.
El desolador recompte d’estrenes
Tot i les esperances inicials, la realitat ha demostrat ser poc encoratjadora. Segons els informes de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), el nombre màxim de títols doblats en va assolir només 16 l’any posterior a la signatura. Des d’aleshores, la quantitat d’estrenes s’ha mantingut per sota de xifres significatives, amb prou feines sumant 136 pel·lícules des de l’acord, un nombre que no s’acosta a les metes promeses.
Factors que han obstaculitzat el progrés
Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística, ha assenyalat que els darrers anys han estat marcats per circumstàncies adverses, com la pandèmia i vagues a la indústria del cinema de Hollywood, cosa que ha dificultat la disponibilitat de títols. Vila reconeix que aquest context ha generat grans desafiaments per adaptar-se a les exigències de les distribuïdores.
Desacords a l’arribada de títols
Les grans cases productores, incloent-hi Disney, Universal i Warner Bros, han llançat únicament al voltant del 10% dels films en català des del 2011. Amb 39 títols, Disney lidera com la productora més activa en aquest segment. Aquest panorama destaca la manca de representativitat del cinema en català en comparació amb la contrapart en castellà.
L’obra concertada a favor del doblatge
El Govern ha estat proactiu a destinar recursos per afavorir el doblatge de pel·lícules i sèries en català, triplicant els ajuts públics en els darrers anys. De 4,5 milions el 2020, es projecta assolir els 11,5 milions el 2024. Aquest esforç té com a finalitat millorar la visibilitat del cinema en català al panorama cinematogràfic.
Els cinemes i l’oferta en català: Un panorama ombrívol
Tot i aquests esforços, el cinema en català només representa un escàs 3,3% del total de projeccions a les sales. Les projeccions en aquesta llengua es concentren en cinemes locals, mentre que en moltes altres l’accés a aquesta oferta és gairebé nul. Per part seva, el Govern admet que també és fonamental despertar l’interès del públic pel cinema en català.
El camí cap a un consum més gran
El clima de consum del cinema en català és molt satisfactori, com ho demostra la disparitat en les xifres d’entrades venudes entre les projeccions en català i en castellà. Les xifres de vendes continuen suggerint que el creixement del públic no ha assolit el ritme desitjat, posant en relleu la necessitat d’una estratègia més robusta per fomentar el cinema en aquesta llengua.
Reflexions sobre el futur del cinema en català
Amb els canvis en la indústria cinematogràfica i els conflictes laborals, el camí cap a un major reconeixement i accés al cinema en català encara és incert. És essencial que tots els actors involucrats, des de les distribuïdores fins al públic, col·laborin per impulsar l’oferta i el consum del cinema en català, garantint que aquesta cultura tingui una representació adequada a l’oferta cinematogràfica.