Un nou escenari polític
Emmanuel Macron ha sol·licitat a Gabriel Attal que continuï com a primer ministre de França de manera temporal, amb l’objectiu de preservar l’estabilitat després d’unes eleccions generals anticipades que van deixar el país amb un parlament sense majoria i negociacions tenses per formar un nou govern.
Attal, que va presentar la seva renúncia diumenge, es va comprometre a romandre en funcions el temps que calgui. Tot i això, després de la sorprenent victòria del Nou Front Popular (NFP), els partits d’esquerra busquen capitalitzar aquest moment, reunint-se per discutir polítiques i possibles candidats a primer ministre.
Desafiaments per formar un nou govern
Amb l’absència d’una majoria absoluta, els esforços per formar un nou govern es podrien estendre durant setmanes. Després de les eleccions, l’NFP va obtenir 182 escons, seguit per la coalició centrista Junts de Macron amb 168 diputats, i el partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional (RN) amb 143 escons.
Davant la manca d’una majoria clara, les opcions inclouen la formació d’un govern tecnocràtic, un govern minoritari de l’NFP amb suport projecte per projecte o una àmplia coalició de centreesquerra i centredreta.
Situació sense precedents
La situació actual a França és inusual, amb un parlament dividit en blocs oposats i sense precedents de treballar plegats o formar coalicions. Segons la Constitució francesa, no es poden convocar noves eleccions fins d’aquí a un any, cosa que afegeix complexitat a la situació política.
L’alta participació del 66% a les eleccions no ha aconseguit aclarir el panorama polític, generant incertesa en un moment crucial, just abans de l’inici dels Jocs Olímpics.
Desafiaments i possibles solucions
L’escenari planteja reptes significatius, ja que a França no hi ha una tradició de formar coalicions o pactes entre partits. Tot i que algunes figures polítiques han esmentat la possibilitat d’una coalició anti-RN, la manca d’experiència en aquest tipus d’acords representa un obstacle.
Una altra proposta plantejada és la formació d’aliances per aprovar lleis individuals, una estratègia que Macron ha intentat prèviament amb resultats limitats, de vegades recorrent a poders constitucionals especials per impulsar lleis sense votació parlamentària.