El continu debat sobre el retorn de Puigdemont
Davant la possibilitat d’una convocatòria per a una sessió d’investidura, sorgeix la pregunta inquietant: Carles Puigdemont, que es troba en un exili autoimposat des de finals del 2017, hauria de tornar a Catalunya, malgrat l’amenaça latent de ser detingut i empresonat? Aquest interrogant és al centre de múltiples xerrades i anàlisis sobre el tumultuós panorama polític que defineix Catalunya, especialment aquest estiu inusual, on la inestabilitat climàtica sembla reflectir també la situació sociopolítica. La primera resposta oficial que s’obté de Junts per Catalunya suggereix que el president ha de retornar, ja que la seva absència es podria interpretar com una falta de lleialtat a la seva paraula, un incompliment que els seus detractors no dubtarien a assenyalar.
Les complicacions de la investidura actual
En aquest moment, el socialista Salvador Illa sembla que és el candidat amb més oportunitats d’aconseguir la investidura, encara que els termes del pacte que negocia amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) són complexos. La manca de propostes contundents en termes de finançament, més enllà de la reactivació del consorci tributari creat després de les rebaixes de l’Estatut del 2006, i la incertesa sobre el suport de la militància d’ERC per a qualsevol acord interí liderat per Marta Rovira, compliquen encara més la situació.
La perspectiva de Junts respecto al regreso de Puigdemont
D’acord amb la narrativa dominant a Junts, l’obligació de Puigdemont és tornar a Catalunya. Tot i que els magistrats del Tribunal Suprem, Pablo Llarena i Manuel Marchena, han fet ajustaments a les interpretacions del delicte de malversació per evitar la possibilitat d’amnistia, l’estratègia dels seus advocats seria sol·licitar mesures cautelars per garantir-ne la llibertat mentre s’analitzen els detalls del cas. Tot i això, en els últims dies, hi ha hagut un consens creixent en certs àmbits polítics i mediàtics que suggereix que permetre que l’Estat el capturi i l’enjudicii podria ser contraproduent. Puigdemont ha aconseguit evadir l’empresonament durant aquests set anys, i molts es qüestionen què s’aconseguiria en acceptar allò que abans ell considerava injust.
Simbolisme del retorn
Des de finals del 2017, Puigdemont ha protegit no només la seva pròpia persona del sistema judicial espanyol —segons el seu judici, injust—, sinó també la figura simbòlica de la presidència de la Generalitat, que va ser suspesa per l’Estat sota l’article 155 de la Constitució . La identitat entre l?individu i la institució és crucial: la seva detenció significaria un atac a un poder legítimament reconegut de Catalunya. Sota aquesta perspectiva, la sobirania catalana, encara que limitada pel règim autonòmic espanyol, es veuria encara més compromesa.
Importància del context actual
Si Catalunya fos un Estat independent i sobirà, la situació seria molt diferent. L’actual context política ha posat en qüestió l’anomenada revolució dels somriures i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Per tant, el retorn de Puigdemont no es redueix únicament a una decisió personal, sinó que afecta la percepció de la institució que representa.
Conseqüències d’un possible retorn
En cas de tornar a ser investit com a president de la Generalitat, la rellevància de la presidència es restauraria. Això no invalida els mandats dels seus predecessors, com Quim Torra o Pere Aragonès, que van actuar legítimament al seu temps. Com una mera hipòtesi, podem comparar aquesta situació al que hauria passat si, durant l’exili de Josep Tarradellas, el Parlament s’hagués reinstaurat sense permetre el retorn del president. Tot i això, Puigdemont havia anticipat el seu retorn per a la investidura: primer per a la seva pròpia, després per al conjunt d’investidures necessàries.
Quina decisió prendrà ERC?
El nucli de la qüestió no és només la tornada de Puigdemont, sinó si ERC facilitarà una investidura a curt termini, sigui del president en exili o del líder socialista. ERC té la capacitat d’activar un mecanisme que determini la presència de Puigdemont, i així reapropiar-se simbòlicament de la presidència. El seu suport a Puigdemont, per exemple, seria decisiu. Si ERC atorga el suport a la candidatura de Puigdemont, serà complicat posteriorment donar suport a Salvador Illa en un altre intent d’investidura, cosa que genera una disjuntiva política considerable per a ER.
Implicacions per a la coalició entre ERC i el PSC
Si ERC decideix recolzar Illa, assumeix la responsabilitat de les repercussions negatives que això comportaria dins de l’electorat independentista. Si, en canvi, s’alinea amb Puigdemont, fins i tot si porta a la seva detenció, encertaria el compromís amb la figura històrica. A tots dos escenaris, les tensions i fractures podrien intensificar-se en el moviment independentista. La possibilitat d’una investidura de Puigdemont ha de ser sospesada acuradament, ja que té potencials repercussions per a tots els actors involucrats.
Les conseqüències de no tornar
Si, finalment, Puigdemont decideix no tornar en aquest moment, beneficiaria l’ERC, que busca consolidar una aliança amb els socialistes per evitar noves eleccions. Així mateix, el lideratge de Salvador Illa es podria veure menys amenaçat, proporcionant un respir en aquest període incert. Les forces en joc entre ERC i el PSC podrien convergir per controlar així les opcions de Puigdemont en el futur. Tot i això, el dilema roman: Puigdemont pot continuar posposant el seu retorn sense afectar el seu rol i llegat en la política catalana?