La Unió Europea concedeix la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) a aquest formatge elaborat amb llet de cabra a Catalunya
El formatge Garrotxa ja té el segell de qualitat europeu. Així ho va fer saber el cap de setmana passat el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, en el marc del Fòrum del Formatge Artesà i Català de Girona. La Generalitat va rebre la notificació de Brussel·les a finals de l’any anterior i ara ho ha comunicat públicament.
La IGP és una de les tres etiquetes que atorga la Unió Europea per distingir un producte lligat a una zona geogràfica, la qual n’és la responsable de la seva elaboració. Les altres dues són la DOP (Denominació d’Origen Protegit) i l’ETP (Especialitat Tradicional Garantida).
Un formatge que va més enllà de la comarca que li dóna nom
Encara que es diu Garrotxa, el formatge no es fa només a la comarca homònima. La seva producció, tal com ho especifica el distintiu europeu, abasta tot el territori català. Actualment, hi ha una dotzena de productors que fan el Garrotxa i només un (Mas Claparol de Sant Feliu de Pallerols) es troba a la comarca. Per això, tots ells s’han agrupat per aconseguir la IGP i impedir que a altres indrets fora de Catalunya es pugui fer aquest formatge.
Com va néixer el formatge Garrotxa?
El formatge Garrotxa, segons descriu el reconeixement europeu aconseguit, és un formatge “fet exclusivament amb llet sencera de cabra, de coagulació mixta, i amb la crosta coberta d’una capa de fong grisenc donant l’aspecte cendrós d’una pell florida”.
El producte no respon a cap recepta antiga, sinó a la casualitat d’uns fets que van succeir a la comarca. A principis dels 80, uns ramaders neorurals de la zona van sol·licitar a experts formatgers l’assessorament per a fer un formatge madurat que aprofités l’excés de llet que tenien. Els experts van recuperar una fórmula d’un formatge madurat de cabra que s’havia fet antigament al lloc i hi van afegir coneixements tecnològics de l’època. D’aquí va sortir el nom de Garrotxa.
La creació del formatge Garrotxa està, doncs, estretament vinculada amb l’emigració de joves urbans cap a zones rurals i de muntanya dels anys setanta i vuitanta. Va ser un d’aquests grups de joves que es van dedicar a la ramaderia a la comarca els que van impulsar la fórmula que ara s’ha protegit.
Paral·lelament, altres ramaders neorurals es van posar a fer formatges artesans seguint els cursos de l’escola d’agricultura a la Torre Marimon a Caldes de Montbui on s’ensenyava el Formatge Garrotxa.