Un Procés Marcadament Irregular
Jesús va ser condemnat perquè s’havia reconegut Fill de Déu i, en concret, com el Messies, l’esperat pel poble d’Israel per alliberar els jueus. Tot el procés, ocorregut entre els anys 30 i 33 de la nostra era, va estar viciat d’irregularitats que haurien d’haver comportat l’anul·lació del judici, però és sabut que això no va passar.
El Sanedrí i la Controvèrsia
En primer lloc, Jesús va ser dut davant del Sanedrí de Judea, Consell Suprem que dirimia qüestions civils, penals i religioses sota la interpretació del Talmud, i màxima instància judicial jueva que, tot i que podia establir una condemna a mort, no tenia competència per executar-la, perquè això estava reservat al governador romà. És a dir, in illo tempore ja existia una certa divisió de poders, encara que amb més protagonisme de l’executiu.
La Declaració de Jesús i la Sentència
El procés estava sotmès a una certa contradicció, perquè al reu se li preguntava sobre els càrrecs pels quals se l’acusava i no estava obligat a confessar-se culpable, però Jesús va declarar en contra seva quan, a la pregunta de Caifàs sobre si Ell era el Rei dels jueus, va respondre: “Tu ho has dit.” Aquesta resposta podia comportar, per blasfem, una condemna a mort per lapidació, però no mitjançant la crucifixió, reservada als reus que haguessin comès delictes contra el poder de Roma. Sabut és que no es va tenir en compte aquesta circumstància.
La Decisió de Pilat
Pilat podia haver indultat Jesús, perquè ostentava aquest poder, però Caifàs el va posar contra les cordes, deixant caure que algú que es proclamava Rei estava també posant en dubte el poder del Cèsar, i res pitjor per a un funcionari de Roma que ser sospitós de deixadesa davant de tal fet.
La Condemna i la Crucifixió
Podríem dir, doncs, que Jesús realment va ser condemnat per qüestions religioses i també polítiques, i que es va produir com una mena de tempesta perfecta, entre el temor del Sanedrí, que veia perillar el seu poder, i el desassossec del governador Pilat davant dels desordres públics que podien produir-se en una província complicada i a més en temps de Pasqua.