Un ritme que ens envolta
La gent es comença a moure al compàs d’un ritme peculiar. Un tremolor suau que a poc a poc se sincronitza, serpentejant com una serp que llisca per l’esquena. Què és aquest ritme? Sorprenent. Per context: està sonant Pau Vallvé, el nostre malenconiós favorit, que recentment va protagonitzar la seva pròpia sitcom al Teatre Grec. Sorpreses de la vida: ni el cantautor és tan malenconiós, ni els presents esperaven que la cançó de l’estiu del 2024 fos seva.
L´encant d´una cançó de l´estiu
S’ha debatut molt sobre què fa que una cançó sigui considerada la cançó de l’estiu (i encara més complicat, què passa amb la cançó de l’estiu per a aquells que no tenen estiu). Però bàsicament, una cançó de l’estiu compleix tres característiques: nostàlgia, frescor i destacada. En els millors casos, algunes cançons hi afegeixen una quarta característica: novetat. Ens hem guanyat l’estiu, el primer senzill del proper àlbum del músic barceloní, compleix els quatre requisits.
Un viatge amb cotxe amb les finestretes baixades
La narrativa d’un viatge amb cotxe amb les finestretes baixades, el vent bufant a la cara, mànigues curtes, carreteres secundàries… És pura nostàlgia. Tu i jo. A més, el músic afegeix un toc de frescor universal en esmentar el Nivea, cosa que tots coneixem. Sona “Across the Universe” dels Beatles. Però això no és tot, el meticulós productor afegeix una base de claqueta que es manté durant tota la cançó, tot apostant a la melodia. No cal accelerar el ritme perquè una cançó sigui un èxit. El ritme no es trenca (com sí que ho fa, per exemple, l’enganxós “La iaia de Mama Dousha”).
Un delicat toc folk amb gust de vi italià
La cançó voreja constantment la delicadesa del folk amb un toc refrescant de vi italià. Musica leggera per als dies calorosos. Només cal que la melodia sigui la protagonista. La cançó té dues tornades: “ens hem guanyat l’estiu” i un que acaba amb un deliciós falset: “I podria plorar”. El final: “aquest estiu és per a nosaltres”, confirma el carpe diem, la foto on tots volem quedar-nos. I per si no n’hi hagués prou, la història darrere de la cançó és bonica en si mateixa: el músic, poc donat a col·laboracions, ha trencat les seves pròpies regles. Ha escrit la lletra de la cançó d’un altre, Daniel Lumbreras, un amic a qui va produir “La Vila” (2017) i el nostre Daniel Johnston de les cançons inacabades. La cançó original que inspira el senzill de Vallvé és “Été”, no té lletra i el barceloní li ha capgirat fins arribar a “Ens hem guanyat l’estiu”.
Un ritme que ens envolta
La cançó voreja constantment la delicadesa del folk amb un toc refrescant de vi italià. Musica leggera per als dies calorosos. És la veu, sexy i esquinçadora, la que ho aconsegueix. Mentrestant, la serp sinuosa que ha captivat mig Grec, una guitarra nítida però surfera, va deixant la seva empremta al cervell.
Pau Vallvé, feliç i desfermat
La cançó confirma dues coses. Primer, que la categoria de sad boy ha quedat en el passat. Poc tenen a veure De Bosc (2012) o Pels dies bons (2014) amb els conceptuals i distintius La vida és ara (2020) o 🙂 (2022), un àlbum que va ampliar els horitzons més allà del rock alternatiu de Radiohead i el folk bastard, incloent, entre altres, samba. La cançó aplana el camí per imaginar el que vindrà a la tardor: perquè sí, hi haurà una cançó de l’estiu, però també hi va haver un desembarcament a l’electrònica al Grec, una versió reduïda dels Planetes… Pau Vallvé està feliç, desfermat. Cerca la fórmula mínima de la cançó, sense importar l’embolcall.