El panorama mediàtic i les notícies vaticanes
Durant l’estiu solen sorgir notícies relacionades amb el Vaticà que capten l’atenció dels mitjans de comunicació. Aquestes notícies no són gaire diferents de les traïcions i rebel·lions internes que ocorren en els partits polítics.
Recentment, l?arquebisbe Carlo Maria Viganò ha estat protagonista d?una d?aquestes notícies. Viganò ha estat reconegut culpable del delicte reservat de cisma, fet que ha portat a la seva excomunió i expulsió de l’Església catòlica.
La independència de monsenyor Carlo Maria Viganò
El 4 de juliol, dia de la independència americana, monsenyor Carlo Maria Viganò, que va ser nunci als Estats Units, ha anunciat la seva independència total: ja no es considera catòlic. Viganò no reconeixia l´autoritat del Papa i no se sentia en comunió amb l´Església catòlica. A més, renegava del Concili Vaticà II i ha estat un dels arquebisbes més crítics amb els moviments del papa Francesc.
L’excomunió de Viganò, coneguda tècnicament com a latae sententiae, és la declaració més severa de totes. Aquesta excomunió implica que Viganò té prohibit celebrar missa i altres sagraments així com participar activament en celebracions, funcions o actes de govern de l’Església catòlica.
Les veus dissidents tradicionalistes
Viganò representa les veus dissidents tradicionalistes que no se senten representades per una Església catòlica que consideren que ja no és apostòlica ni romana. A través de la seva plataforma tradicionalista anomenada Exsurge Domine, Viganò ha expressat el seu desacord amb el Concili Vaticà II i les suposades ‘desviacions’ del papa Francesc.
És important destacar que l’excomunió de Viganò no és permanent i està supeditada al seu penediment i tornada a la comunió amb l’Església catòlica. Tot i això, Viganò ha declarat que seguirà celebrant missa com si no hagués passat res.
El periple diplomàtic de Viganò
Viganò va iniciar la seva carrera diplomàtica el 1989, quan va ser nomenat Observador Permanent de la Santa Seu al Consell d’Europa. Des de llavors, ha exercit importants càrrecs dins del Governatorat de l’Estat de la Ciutat del Vaticà.
Al llarg dels anys, Viganò ha expressat el seu desig de convertir-se en cardenal, però no ha aconseguit assolir aquest objectiu. El seu ressentiment no s’ha dirigit cap a l’Esperit Sant en un conclave, sinó cap al papa Francesc, a qui considera el seu gran enemic.
Conclusions
Amb 83 anys i una actitud combativa, Viganò s’ha convertit en una figura destacada per a les veus dissidents tradicionalistes. Tot i que la seva excomunió no és definitiva, la seva postura crítica cap a l’Església catòlica i el papa Francesc ha generat controvèrsia i divisió dins la comunitat catòlica.