Introducció
Aquest diumenge, els ciutadans de Bulgària s’enfronten a un nou desafiament: triar un nou parlament. Aquesta serà la sisena vegada en tres anys que els búlgars acudeixen a les urnes per buscar estabilitat política. Tot i això, la incapacitat dels partits per formar governs duradors i la perspectiva d’una vegada més enfrontar-se a la fragmentació i els vetos creuats plantegen preocupacions sobre l’estabilitat d’un dels països més pobres de la Unió Europea.
Antecedents
A les eleccions de l’abril del 2023, el partit populista GERB i el partit europeista PP-BD van obtenir 69 i 64 escons respectivament, cosa que els va donar una majoria de 133 dels 240 escons al parlament. A més a més, comptaven amb el suport dels 36 escons del partit de la minoria turca, DPS. Aquest pacte semblava resoldre el bloqueig polític que el país havia experimentat des del 2021, amb dotze intents fallits de formar un govern a causa de la manca de majories sòlides i la divisió entre les forces parlamentàries en temes com la corrupció, el suport a Rússia a Ucraïna i la reforma del sistema judicial.
Projectes estancats
Tot i tenir una clara agenda política, que incloïa l’entrada a la zona Schengen de lliure circulació, l’accés a la zona de l’euro i la lluita contra la corrupció, aquests projectes s’han estancat a causa de la manca d’un govern estable. Tot i les promeses electorals, els partits no han aconseguit complir amb els seus compromisos, cosa que ha portat a la frustració dels ciutadans ia la manca de confiança en el sistema polític.
Perspectives actuals
Les enquestes més recents mostren que el partit GERB, liderat per l?exprimer ministre Boyko Borissov, lidera les preferències amb el 25% dels vots. Tot i això, el partit europeista PP-BD ha perdut gairebé 10 punts en comparació amb les eleccions generals de l’abril. Altres partits com el DPS, els ultranacionalistes prorussos de Resurrecció i el Partit Socialista també tenen presència al parlament. El partit antisistema Hi ha tal Poble podria quedar fora del parlament si no arriba al llindar del 4% dels vots.
Possibles aliances
Les enquestes també suggereixen la possibilitat d’un empat tècnic entre els partits europeistes, els ultranacionalistes i el DPS, cosa que podria portar a una aliança entre el GERB i el DPS per obtenir la majoria parlamentària. Tot i això, això podria resultar complicat per a Borissov, ja que hauria de justificar aquest pacte davant els seus electors. Una altra aliança que sembla difícil és la repetició del tripartit, ja que els europeistes han anunciat que no tornaran a governar amb el GERB i el DPS. En qualsevol cas, sembla poc probable que es pugui formar un govern estable a curt termini.
Conclusió
En resum, les eleccions parlamentàries a Bulgària representen un nou desafiament per al país. La incapacitat dels partits per formar governs duradors i la manca d’avenç en projectes importants han generat frustració i desconfiança al sistema polític. Tot i que les enquestes indiquen possibles aliances, la formació d’un govern estable sembla poc probable a curt termini. Els búlgars esperen que aquestes eleccions puguin brindar una solució als desafiaments que enfronta el país i establir les bases per a un futur més pròsper.