Educador social, terapeuta Gestalt i fundador del grup Xiula
Jan Garrido és el vocalista de Xiula, el grup de música que ha captivat el públic infantil. Després d’onze anys sobre els escenaris, Garrido afirma que han cobert una necessitat familiar i que les seves cançons fan reflexionar i emocionar.
Del 2013 fins ara 2024, què ha passat?
Hem evolucionat i crescut com a grup, en sintonia amb les nostres vides personals. Al començament sonàvem com animació infantil i ara cantem sobre les realitats dures, convertint-nos en un grup que fa reflexionar. Hem cobert una necessitat que hi havia.
Per a mi Xiula és…
La possibilitat d’obrir el cor a través de la música. Podria viure sense XIULA? No, perquè em dóna contacte humà. També sentit de servei i aliment de treball. Treballo amb els meus amics.
“Mil razones para amarte, tu eres mi razon primera”.
Quan era petit amb els meus pares, viatjàvem a l’estiu amb la caravana i el cotxe. Eren molt valents, vivint noves aventures. Aquesta cançó era com vivia la música i l’amor amb la meva família.
L’assetjament escolar és un mal crònic?
Mirall de la nostra societat. Un reflex de com estem els adults. No venim a donar receptes, sinó a fer preguntes de les singularitats humanes.
“Respect”. A qui i com?
Volem treballar la capacitat de respecte de la gent perquè investiguin en les seves pròpies vides.
Què creus que li sobra i els falta a les escoles actuals?
Sobra contingut-curricular. Tenim el cor molt ferit i a les escoles s’hauria de parlar d’emocions, dedicar-li dos o tres dies a la setmana. Menys números i més emocions.
A les xarxes socials podríem fer-hi canvis?
És clar. El mòbil abans dels 16 no, si us plau. Des de Xiula hem decidit guanyar en identitat. Estem deixant X (Twitter), hem obert Telegram i a l’Instagram publiquem menys. El just per poder pagar les nostres nòmines.
‘Babynova’, què significa?
Volíem crear una nova vida feta mida, amb la IA, però és legítim crear-ho tot a qualsevol preu? Som quatre homes heteros, blancs, i CIS que volem crear una vida? Com? No hauria de ser possible, ja que la vida és imperfecte.
Concert el dia 2 de març a Barcelona. Por? Ganes d’èxits?
Tinc poqueta por. El món està malament, i això no mola, però estic més esperançat que amb por de tot el que vivim. Fem tallers a les escoles, des de les cançons que fem, i de vegades ens trobem cada meló, que deunidó.
Com has canviat després de la formació en Teràpia Gestalt?
Estic més present. Abans t’agafava una guitarra i vinga anem a cantar i passar-ho bé. Ara m’he trobat acompanyant el dolor, des de la capacitat d’estar present.
I després de ser pare?
Amb molt amor. La Gestalt m’ha posat de peus a terra, i el meu fill m’ha canviat tota la resta, amb molta nutrició.
Com ho fem per cuidar-nos més emocionalment parlant?
Òbviament fent teràpia, mirant a dins. Una gran sort que s’estigui estereotipant el món terapèutic com a una cosa bona. Hem de fer silenci en el nostre interior. Meditar i contactar amb l’emoció, trobar el silenci.
Fent referència a la cançó ‘El meu cos és meu’. Com explicar als infants que s’han d’empoderar?
El percentatge d’abús de poder és molt alt. Aquesta cançó ens va costar. Explicar-vos a les dones, als petits, que cal posar límits corporals, de nosaltres als altres o dels altres a nosaltres. Hem de parlar-ho, ventilar-ho, cantar-ho, com si fossin les mates.