Un comiat emotiu
Ahir a la Universitat de Girona es va celebrar la darrera lliçó de Josep Maria Terricabras, un moment emotiu que va reunir a moltes persones del seu entorn.
En aquesta ocasió, Terricabras va expressar el seu desig de mirar atentament a tots els assistents, reconeixent-hi moltes cares conegudes i també antics alumnes, tot recordant la possibilitat que aquell grup no es tornaria a reunir mai més.
La seva lliçó, titulada ‘Tot és efímer’, va prendre un significat especial avui, en un dia grisa i plujós, mentre molts reflexionen sobre el seu llegat i la seva contribució a la defensa dels drets humans fonamentals.
Un llegat durador
Terricabras sempre serà recordat com un mestre acollidor i un defensor apassionat dels drets humans. El seu llegat perdurarà a través de les pàgines dels seus llibres i en les memòries de tots aquells que van tenir el privilegi de conèixer-lo.
Aquesta pàgina, escrita en el seu honor, és un testimoni del seu impacte durador en les vides de molts. El seu llegat continuarà inspirant les generacions futures, recordant-nos la importància de la amistat i el compromís amb la justícia.
Un futur amb esperança
Malgrat la seva absència física, el record de Terricabras segueix viu en aquells que van ser influïts per la seva saviesa i calidesa. El seu llegat perdurarà com un far que guia cap a un futur més just i compassiu.
Avui, mentre el cel s’obre després de la pluja, les paraules de la Maria Aurèlia Capmany ressonen en la ment de molts: ‘tinc curiositat per saber com serà’. Així, enmig de la tristesa, l’esperança continua brillant com un raig de sol després de la tempesta.