La reunió dels primers Jocs Florals de 1859
Durant la reunió dels primers Jocs Florals de 1859, Antoni de Bofarull acusa Víctor Balaguer d’escriure en dues llengües, català i castellà. Aquesta acusació provoca una reacció enèrgica de Balaguer, que respon amb epítets agressius. Manuel Milà i Fontanals intenta calmar la situació, però amb poc èxit. Aquesta escena és descrita a l’assaig històric d’Alfred Bosch, ‘Obriu pas!’
El llibre ‘Obriu pas!’ d’Alfred Bosch
En el seu llibre ‘Obriu pas!’, Alfred Bosch reconstrueix l’història dels catalans de l’època moderna. L’autor adverteix que ha utilitzat creativitat en la seva narració perquè considera que la salvació de la llengua catalana mereix aquesta llibertat. Tot i això, Bosch omet alguns personatges presents a la reunió dels Jocs Florals de 1859. Destaca la postura de Milà i Fontanals a favor de la participació en català i la presència de poemes en castellà de Balaguer i Cortada. Bofarull no pot acusar Balaguer de ‘bígam’ ja que Balaguer no havia escrit en català i Bofarull havia escrit en ambdues llengües.
Les disputes lingüístiques
A ‘Obriu pas!’, Bosch narra les disputes i les raons dels lingüistes catalans des de 1857 fins a 1936. Es destaca la confrontació entre els partidaris de les -as i les -es en l’ortografia dels plurals, coneguda com la guerra dels ‘asas’ i els ‘enzes’. També es mencionen les disputes entre Fabra i altres lingüistes com Alcover i Matheu. Bosch narra aquestes conteses amb agilitat, claredat i un toc d’humor.
La figura de Pompeu Fabra
Bosch destaca la figura de Pompeu Fabra, que amb saviesa lingüística i discreció, aconsegueix deixar de banda les disputes més àcides entre els lingüistes catalans. Bosch anomena aquesta pau com ‘la Pax fabriana’. Tot i això, Bosch suggereix que hi ha prou material per a una segona part del llibre, que podria incloure la conferència de Francesc de Borja Moll a Barcelona als anys 50 i les dissensions entre els partidaris del català ‘heavy’ i el català ‘light’ durant les últimes dècades del segle XX.