La veu musulmana al debat sobre el canvi climàtic
Una cambra de la població mundial és musulmana, amb 1,9 mil milions de seguidors. Tot i això, en els debats sobre el canvi climàtic, la veu dels intel·lectuals provinents de l’islam no és majoritària, igual que la d’altres religions i creences. Semblaria que per defensar l’ecologia cal ser ateu. Tot i això, la manca de representants musulmans és cridanera, considerant que els països de majoria musulmana són els més afectats per l’emergència climàtica, especialment al sud del planeta. Països com Indonèsia, Pakistan, Índia i Bangla Desh enfronten desafiaments urgents en relació al canvi climàtic.
L’islam i la defensa del medi ambient
Tot i que no s’associa comunament a l’islam amb la defensa del clima, com altres religions, els seus ensenyaments també promouen la cura del medi ambient i dels recursos naturals. Els musulmans es veuen a si mateixos com a guardians o califes del planeta i creuen que hauran de retre comptes davant Déu per com han tractat la terra. La tradició islàmica emfatitza la salvaguarda i la conservació del planeta.
Iniciatives musulmanes a favor del medi ambient
Hi ha diverses iniciatives musulmanes que busquen promoure pràctiques sostenibles i reduir-ne l’impacte ambiental. Per exemple, el Hajj Verd és una iniciativa que cerca fer més sostenible el pelegrinatge anual a la Meca, un dels cinc pilars de l’islam. Aquesta iniciativa promou pràctiques ecològiques entre els milions de pelegrins, com ara la reducció de residus i l’ús de materials biodegradables. A més, s’ha signat la Declaració Islàmica sobre el Canvi Climàtic, en què més de 60 líders musulmans de tot el món insten els governs, empreses i individus a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle ia utilitzar energies renovables.
Exemples d’accions sostenibles a la comunitat musulmana
Als Estats Units, hi ha els Green Muslims, una entitat que es dedica a netejar rius, plantar arbres i organitzar sessions a les escoles sobre sostenibilitat. També hi ha la Campanya del Ramadà Verd, que promou la reducció de residus i el reciclatge durant el mes de dejuni. A més, algunes mesquites implementen pràctiques sostenibles, com l’agricultura a horts per conservar el sòl i la biodiversitat, la instal·lació de panells solars i la reducció de l’ús de l’aigua.
La crisi ambiental com una crisi espiritual
Segons experts musulmans, la crisi ambiental no és només un problema físic, sinó també espiritual. S’argumenta que la crisi ambiental reflecteix una crisi espiritual a la societat. Per contrarestar aquesta crisi, es proposa que la religió pot tenir un paper important. Alguns filòsofs i experts en ecologia des de la perspectiva musulmana sostenen que la crisi ambiental es pot abordar des d’una perspectiva espiritual, reconeixent la interconnexió entre el món humà i el món natural.