La influència de l’educació en la preservació de la llengua catalana
Recordo que a l’escola primària ens demanaven que parlessim en castellà dins de l’aula. Aquesta pràctica es va mantenir durant la secundària i fins i tot a la universitat. No obstant això, quan sortíem de l’aula i ens trobàvem al pati, parlàvem entre nosaltres en català, la llengua que també utilitzàvem al carrer i a casa. Aquesta situació es va repetir durant els anys posteriors a la guerra, quan van arribar immigrants de terres espanyoles a la nostra comarca. Ens deien que era de mala educació parlar en català davant dels nous arribats. Malgrat que l’ensenyament era obligatori en castellà, els xiquets van aprendre el català amb facilitat. Al cap d’uns mesos, ja parlaven català. En canvi, els seus pares no van tenir la mateixa facilitat. Alguns van aprendre’l a la feina i el parlaven, però la majoria el comprenien però no se sabien expressar-hi.
La submissió lingüística i la seva conseqüència en la preservació del català
Des de l’escola, ens deien que era ‘mala educació’ parlar en català davant dels espanyols. Ens demanaven que els parléssim en el seu idioma, i això es va mantenir al carrer i a la feina. Molts catalans parlen en castellà als castellanoparlants, fins i tot als que porten anys vivint aquí i que entenen perfectament el català. Aquesta submissió lingüística impedeix que els nous arribats aprenguin el català. Hem estat educats en la submissió, l’hem assumida i ara, amb l’arribada de nous immigrants, estem a punt d’abandonar-la. Aquesta conducta posa en perill la supervivència mil·lenària del català.
La influència dels mitjans de comunicació i la cultura espanyola
La submissió lingüística s’agreuja amb altres factors imposats des d’Espanya. Els mitjans de comunicació, les costums i la manera de ser han contribuït a suplantar la nostra pròpia identitat i a imposar la seva. Tot i que el nostre poble i la nostra ascendència difereixen dels espanyols en molts aspectes, hem anat assimilant la seva cultura sense adonar-nos-en. Actualment, rebem una gran quantitat d’informació espanyola a través de la televisió, la premsa, els mitjans de comunicació en línia i els dispositius mòbils. Aquesta informació no té res a veure amb la cultura catalana i s’oposa a allò que hem après durant segles a l’escola. Ens expliquen la seva història imperial des de la seva perspectiva, que no té res a veure amb el nostre passat i la nostra idiosincràsia pròpia. A més, els seus governs imposen lleis que difereixen significativament de les que nosaltres aplicaríem, i quan les legislem al Parlament, si no els agraden, les declaren inconstitucionals.
La repressió i la divisió de Catalunya
La submissió que s’ha imposat durant segles i que es va intensificar fa quinze anys ha generat una divisió sense precedents entre espanyols i catalans. A Espanya, el PP i el PSOE lluiten pel poder, i tots dos tenen el control del Consell General del Poder Judicial, que hauria d’haver estat renovat fa sis anys, en contradicció amb la Constitució. Amb la seva actitud bel·licosa, es culpen mútuament amb proves falses, tal com van fer en el passat contra Catalunya. Ara, Illa, com l’escolanet de la Moncloa a Catalunya, vol presidir la Generalitat. No recorden l’aplicació de l’article 155, que va destituir el govern de la Generalitat elegit pel poble? No recorden que, amb l’ajuda del PP, van impedir que Xavier Trias fos l’alcalde de Barcelona? Ja n’hi ha prou de sotmetre’ns a les seves voluntats i de ser submisos com els anyells dins d’un ramat, seguint les ordres del pastor.
Conclusió
La preservació de la llengua catalana és fonamental per a la nostra identitat i cultura. L’educació té un paper clau en aquesta tasca, ja que influeix en la manera com els joves aprenen i utilitzen la llengua. És important trencar amb la submissió lingüística i fomentar l’ús del català en tots els àmbits de la vida quotidiana. A més, cal ser conscients de les influències externes que intenten suplantar la nostra cultura i llengua, i defensar la nostra identitat amb orgull i determinació.