Un problema històric
Com a usuaris de la sanitat catalana, ens trobem sovint amb dificultats per comunicar-nos amb alguns metges en la nostra llengua, i això no és nou. La constant denúncia per la renúncia d’alguns professionals a parlar-nos en català i la contundència dels informes més recents han fet que finalment el govern de la Generalitat prengui mesures. I és que les dades són alarmants: només un 48% dels metges fan servir el català en les visites. I no només això. Segons el Consell de Col·legis de Metges, tres de cada deu metges que treballen a Catalunya no coneixen el català i el 50% dels que vénen d’altres territoris de l’Estat no tenen cap interès a aprendre’l. Per intentar solucionar aquest problema, el Departament de Salut demanarà el nivell C1 de català a tot el personal que vulgui una plaça, tant en centres públics com en centres concertats. A més, s’oferiran cursos en línia en horari de treball perquè els professionals que vénen de fora puguin adquirir competències lingüístiques en la llengua pròpia d’aquest país. Dit d’una altra manera, s’aplicarà de manera rigorosa allò que ja diu la llei vigent.
Una qüestió de qualitat
La primera causa que ens ha portat a una situació tan lamentable, doncs, és que no hi ha hagut determinació política per garantir la immersió lingüística en un àmbit tan delicat com és el de la salut de les persones. I tampoc hi ha hagut eficiència en proporcionar els recursos perquè els professionals que vénen de fora tinguin facilitats per aprendre el català i utilitzar-lo després amb els pacients. Es tracta d’un objectiu en què han de coincidir tots els esforços, començant pel dels metges i els col·legis professionals, és clar, que s’hi han de comprometre al màxim. Perquè la bona atenció no consisteix només a tenir els millors especialistes, els millors hospitals i el millor material. No n’hi ha prou amb anar recuperant les llistes d’espera i les retallades d’inversió que en el passat recent van suposar un dur cop per al sector. La bona atenció implica també respectar els drets lingüístics de les persones, que han de poder explicar els seus problemes en la llengua pròpia.