La varietat de sorolls en el llenguatge català
En el llenguatge, els sons hi tenen un paper fonamental. Al català, igual que en altres idiomes, hi ha diferents paraules i verbs que descriuen els sorolls que emeten els animals i altres objectes. Per exemple, quan un gos borda en català, diem ‘brodar’ (o ‘boixar’, ‘lladrar’ o ‘glapir’). De la mateixa manera, quan una granota croa, utilitzem el verb ‘raucar’. A més, hi ha altres exemples com ‘belar’ per al balut d’una ovella, ‘grallar’ per al granyit d’un corb i ‘rebullar’ per al renill d’un cavall.
Però no només hi ha verbs per descriure aquests sorolls, també hi ha noms que representen aquestes accions. En català, es fan servir dos sufixos per formar paraules que expressen sorolls: ‘-ol’ i ‘-et/it’. El sufix ‘-ol’ s’utilitza per imitar el so. Per exemple, quan volem imitar el miol d’un gat, diem ‘mèèèèu’. A aquesta paraula se li pot afegir el sufix ‘-ol’, obtenint així la paraula ‘miol’, que significa ‘maullido’. D’aquesta manera, també es forma el verb ‘miolar’ per a ‘maullar’.
Un altre exemple és el cant d’un ocell. En català, acostumem a dir ‘piu-piu’ per imitar-ho. D’aquí sorgeix el verb piular per piar. Un cas conegut és el verb ‘xiular’ (o ‘siular’) per a ‘xiular’, que prové de la imitació del xiulet.
Una llista de paraules que mostren la vitalitat del català
El català compta amb una àmplia varietat de paraules que expressen sorolls. Alguns exemples són ‘grinyol’ i ‘grinyolar’ per a ‘xirrido’ i ‘chirriar’, ‘ganyolar’ i ‘ganyol’ per ‘bordar’, ‘brullar’, ‘bramular’ i ‘braolar’ per al so que emet un bou, ‘rinxol’ i ‘rinxolar’ per a ‘ronc’ i ‘roncar’, ‘bagol’ i ‘bagolar’ per a ‘crit fort’ i ‘cridar fort’, entre d’altres. Aquestes paraules demostren la vitalitat i la riquesa del català en la creació de noms i verbs relacionats amb els sorolls.
És important destacar que el català té la capacitat de generar noms i verbs de sorolls de manera creativa. Tanmateix, és lamentable que aquesta força expressiva es vegi limitada a l’àmbit educatiu, on es priva els joves d’utilitzar el català de manera viva. Per preservar aquesta vitalitat, cal transmetre i fomentar lús daquesta força expressiva en laprenentatge del català.
Conclusions
El català és un idioma ple de vida i creativitat, especialment pel que fa als sons. A través d’una àmplia varietat de paraules i verbs, el català aconsegueix capturar i expressar els sorolls que emeten els animals i altres objectes. Aquesta capacitat de generar noms i verbs de sorolls demostra la vitalitat i riquesa del català com a llengua. Per preservar aquesta força expressiva, és important fomentar-ne l’ús i transmetre aquesta riquesa a les noves generacions.