La percepció equivocada de la professió docent
A qui no li han dit mai això de “és que els profes viviu molt bé…”? No seré jo qui defensi el col·lectiu, ja que tinc moltíssims motius per criticar-nos i només cal fer una ullada a cert grup de Facebook (que tots els profes sabem) per veure l’empatia i el bon rotllo que gastem entre nosaltres. De fet, els comentaris desafortunats i fets amb mala ombra són els més habituals, propis més aviat de nens enrabiats que de docents seriosos, però bé, en tot cas, ja en parlarem un altre dia (o no).
Les alegries de ser professor
Neus Rossell, al seu llibre “Tres mesos de vacances (i altres alegries de ser mestre)”, retrata amb humor aquesta percepció tan errònia que té la societat dels docents i ens fa reflexionar sobre la realitat de la nostra professió. Planteja situacions i problemàtiques reals: la diversitat a les aules, les reunions amb famílies… Els límits (o els no límits) que podem establir com a docents i, en definitiva, els obstacles amb què ens trobem diàriament. Mestres i professors sempre som qüestionats. I ara tampoc no pronunciaré un discurs victimista sobre aquesta qüestió, simplement recordaré a la població que el fet d’haver d’anar-nos justificant i excusant dia rere dia és força pesat.
La manca de professionals de l’ensenyament
Actualment, hi falten professors (i de l’especialitat de català encara més). La manca de professionals de lensenyament és alarmant i afecta directament la qualitat de leducació. Així que, quan ens diuen que tenim tres mesos de vacances, els hauríem de preguntar: “Si és tan fàcil i tan meravellós, per què no hi ha cua per entrar a la professió?” Us esperem amb els braços ben oberts! I, després d’aquesta proposta, sempre hi haurà qui es justificarà: “no, no, jo ja tinc una altra feina”… I qui ho intentarà arreglar: “no, no, si jo no podria, eh? En el fons us admiro…”
Els desafiaments diaris dels professors
Com a professor de català, m’enfronto a reptes diaris que van des de la motivació de l’alumnat fins a la defensa de la nostra llengua. En un món cada vegada més globalitzat, intentar convèncer trenta adolescents que el català sí que serveix per a “alguna cosa” pot resultar tot un desafiament. A més, assumim rols de consellers, mediadors i tot el que calgui. Ens trobem bregant amb situacions surrealistes i posant límits sense posar-ne gaires. Sovint ens sentim desprotegits, desacreditats i menyspreats a la nostra feina cada dia, pel sistema i per la societat. Però malgrat tot, seguim endavant.
La veritable recompensa
La veritable recompensa de ser professor no es mesura en hores lectives ni dies festius. És veure com un alumne aprèn i creix. Això, estimats, no té preu. Així que la propera vegada que algú em digui amb un somriure que tinc tres mesos de vacances, els faré una recomanació: llegeixin el llibre de la Neus. Potser així entendran que la nostra feina va més enllà dels estereotips i que cada dia enfrontem desafiaments i recompenses úniques. I si algun dels que critiquen la nostra professió decideix unir-se a les nostres files, estarem encantats de donar-li la benvinguda al món educatiu.
