La resistència de la legislatura espanyola
La durabilitat de la legislatura espanyola és qüestionada enmig d’una escalada de tensió política i desqualificació de les institucions. El cas Koldo i el cas Ayuso han generat un clima de crispació i atacs verbals, posant a prova la capacitat de resistència del govern espanyol davant d’aquesta situació.
El salt qualitatiu des que va explotar el cas Koldo, seguit pel cas Ayuso, ha elevat la trituradora verbal fins al punt que ara la qüestió és quant pot aguantar el clima polític i la conversa pública amb aquesta crispació planificada, quin nivell d’atacs i fal·làcies és sostenible abans d’arribar al col·lapse.
La fermesa de les associacions professionals davant d’aquesta situació ha estat unànime, però el canvi de pantalla és anterior a l’envit de MAR. Hi ha dos nivells en aquesta situació, amb el PP de Madrid operant de manera diferent a altres comunitats, generant complicacions per Génova.
La desqualificació de les institucions
La desqualificació de les institucions és una tendència preocupant que s’observa en la política espanyola. La dreta ha decidit desqualificar tota institució que no li doni la raó, recorrent a diverses accions com recórrer a l’Oficina de Conflicte d’Interessos contra Begoña Gómez, dona de Pedro Sánchez, i carregar contra l’Oficina de Conflicte d’Interessos per imparcialitat.
Aquesta dinàmica també s’ha repetit contra altres institucions i persones, com la suposada filtració d’Hisenda i les actuacions del fiscal de Madrid. Això ha normalitzat les agressions a les institucions i a la premsa, sense percebre el dany que suposa per a la convivència.
Així, s’observa un canvi de debat i confrontació ideològica a la desqualificació permanent i la carnisseria personal des dels grans partits, posant en perill la convivència i la integritat de les institucions.