La Incomprensió de la Realitat
No us explico això perquè em pugueu entendre, perquè no hi ha res a entendre. Ni tan sols per pidolar una mica d’empatia, ni per “donar explicacions” que diuen. No suporto la gent que “dona explicacions”, perquè víctimes i botxins, avui, aquí, davant meu i a casa vostra, es barregen de manera tan subtil i tan natural que és impossible destriar-ne un de l’altre.
M’és absolutament igual el que penseu, “pensar fa de burro” deien els pagesos del meu poble. M’és absolutament igual quina part de vosaltres admireu, perquè sé que l’instint de supervivència us obliga a adornar amb flors i garlandes la imatge del que realment sou. I m’encantaria, ho reconec, veure els vostres remordiments petits petits rebregats entre els llençols xiuxiuejant-vos abans d’anar a dormir noms i dates concretes.
La Dualitat de l’Existència
El mal i el bé no existeixen. Sé que he esguerrat la vida d’individus que no conec, ni coneixeré mai, sé que algú en algun lloc molt remot de qualsevol geografia m’ha fet l’home més afortunat del barri. És així com es transmet tot, sense ordre ni concert, sense cap voluntat de fer el mal o el bé, perquè ni el mal i ni el bé existeixen, ¿ho has entès bé, noi?
Aquesta va ser la pregunta que no parava de repetir-me l’alcalde mentre m’agafava pel coll. ¿Ho has entès, noi, o t’ho repeteixo més a poc a poc?
Havíem esperat pacientment tota la nit. “Tu no pateixis que no és responsabilitat teva. Demà a primera hora, vull que em trenquis la cara.” I vaig ser obedient, vosaltres també ho hauríeu sigut.
La Realitat de les Accions
I li vaig etzibar amb els punys i amb els colzes i quan la sang marró li regalimava per les galtes i la nena va començar a xisclar, vam fugir amb el cotxe mal aparcat mentre les ferides de l’alcalde quedaven immortalitzades a totes les pantalles del país. Vosaltres tampoc no donaríeu explicacions, ell va guanyar les eleccions que havia de guanyar, jo vaig guanyar el sobre tancat que havia de guanyar i ara vosaltres, que perdeu sempre i només us queixeu, tindreu una altra bona excusa preparada a l’altar de la superioritat moral mentre seguiu amb aquestes vides insignificants de sempre.