La reflexió de Marta sobre l’amor romàntic
Després d’assistir a La Illa Deserta, l’obra de Marc Artigau a La Villarroel, Marta, el meu col·lega a Revers, va compartir una reflexió interessant. Segons ella, l’amor romàntic no existeix, només hi ha persones disponibles. Aquesta teoria va ser brillantment explicada a la seva ressenya de l’espectacle. Aquesta perspectiva convida a qüestionar les nocions tradicionals de l’amor romàntic ia considerar la disponibilitat emocional de les persones en les relacions.
Paral·lelismes entre La Illa Deserta i Abans de l’alba
La trama de La Illa Deserta, que narra la història d’Ella i Ell atrapats en un ascensor, presenta similituds amb la pel·lícula Abans de la matinada de Richard Linklater. En aquesta última, es relata la història de Céline i Jesse, que es coneixen en un tren amb destinació a París. Ambdues històries exploren trobades fortuïtes que marquen el rumb de les vides dels personatges, plantejant la idea que les petites casualitats poden tenir un gran impacte al nostre destí.
Inspiracions i connexions
El dramaturg Marc Artigau, en ser consultat sobre si la trilogia Abans de… de Richard Linklater va ser una influència per escriure La Illa Deserta, va expressar que, encara que inconscientment, les dues primeres pel·lícules de la trilogia van ser referents per a ell. Aquesta revelació destaca les possibles connexions i inspiracions entre les dues obres, enriquint la comprensió de les seves narratives respectives.
L’origen d’Abans de l’alba
La pel·lícula Abans de l’alba de Richard Linklater es basa en una experiència personal del director. El 1988, Linklater va conèixer Amy Lehrhaupt a Filadèlfia, i la seva trobada va inspirar la trama de la pel·lícula. Aquesta història real ressalta la influència de les vivències personals a la creació artística, afegint una capa d’autenticitat a l’obra cinematogràfica.
El llegat d’una promesa
La promesa de Richard Linklater de fer una pel·lícula sobre la seva trobada amb Amy Lehrhaupt es va materialitzar a Abans de l’alba. Aquesta pel·lícula, juntament amb les seves seqüeles, Abans del capvespre i Abans del capvespre, capturen l’essència de les relacions humanes i les possibilitats que es despleguen a partir de trobades fortuïtes. La trilogia esdevé així un tribut a la promesa complerta ia la memòria d’Amy Lehrhaupt.
Un homenatge commovedor
La tràgica mort d’Amy Lehrhaupt abans de poder presenciar la seva història a la gran pantalla va commoure Richard Linklater. El director, en assabentar-se de la connexió entre la història d’Amy i la trama de les seves pel·lícules, va retre homenatge a la seva memòria a Antes del anochecer. Aquest gest commovedor ressalta la importància de les experiències personals i l’impacte durador de les trobades fugaces a les nostres vides.