La primera etapa: la creació de la cobla moderna
Segons Adrià Bauzó, músic i director artístic del festival Amb So de Cobla de Palamós, la primera gran transformació que va viure la cobla va ser la que va impulsar Pep Ventura cap al 1850, quan va afegir la tenora i el tible a la formació original de tres quartans, que constava de tres músics que tocaven quatre instruments: la tarota, el sac de gemecs, el flabiol i el tamborí. Així va néixer la cobla moderna, amb un so més ric i variat, que va permetre interpretar nous repertoris i estils musicals.
La segona etapa: la consolidació de la cobla com a gènere musical
La segona gran transformació que va experimentar la cobla va ser la que va protagonitzar una generació de grans compositors com ara Garreta, Toldrà i Montsalvatge, que van elevar la cobla a la categoria de gènere musical, amb obres de gran qualitat i complexitat, que van portar el so de la cobla a les sales de concerts i als festivals internacionals. Aquesta etapa va suposar un reconeixement i una difusió de la cobla com a expressió artística i cultural.
La tercera etapa: la fusió de la cobla amb altres estils i disciplines
La tercera gran transformació que està vivint la cobla és la que es basa en la fusió amb altres estils i disciplines artístiques, des del rock i el jazz fins al rap i el fado, passant per la dansa contemporània i el teatre. Aquesta etapa té com a pioners a grups com la Dharma i Santi Arisa, però s’ha desenvolupat sobretot en el segle XXI, amb nombroses propostes que combinen els instruments de la cobla amb altres formacions i artistes. És en aquest context que, el 2017, va sorgir Amb So de Cobla, un festival únic, que també beu de la tasca feta per altres iniciatives com ara la Fira Mediterrània de Manresa i el FIMPT de Vilanova i la Geltrú.
Amb So de Cobla celebrarà l’estiu que ve la seva vuitena edició. “Hem de continuar treballant per donar a conèixer el so de la cobla, que prové dels instruments tradicionals que la componen, aquest so únic que es pot fusionar amb qualsevol estil”, diu Bauzó. Pel festival palamosí han desfilat músics de tota mena, tant en produccions pròpies com en altres que ja existien fora del festival: des de Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi -“la gran pionera”- fins als experiments amb el saxofonista Llibert Fortuny, Za! & la TransMegaCobla, el rumbero Petitet, la fadista Névoa, el cantant menorquí Cris Juanico, la rapera valenciana JazzWoman i el pianista i compositor Albert Guinovart. Músics molt diferents que tenen una cosa en comú, diu Bauzó: “Tots han quedat sorpresos de la força que els instruments de la cobla han donat a les seves composicions. És un so realment viu i sense límits, que també hem posat en contacte amb la dansa contemporània i que es pot vincular a qualsevol disciplina artística.”
