Un colós atrapat al mar
L’iceberg A23a, un bloc de gel gegantí que s’assembla a unes 40 Barcelona juntes, es troba en un estat d’immobilització inexplicable des de fa mesos. Aquest fenomen, situat al nord de les illes Orcades del Sud, a 600 quilòmetres de l’Antàrtida, ha captat l’atenció dels investigadors per les seves característiques singulars.
L’estranya dinàmica de l’A23a
Els científics descriuen el que passa com un bucle etern, ja que l’iceberg gira lentament sobre un mateix punt a l’oceà Antàrtic en lloc de seguir el seu rumb cap a l’Atlàntic Sud. S’especula que un immens vòrtex d’aigua, conegut com la Columna Taylor, l’ha atrapat i en restringeix el moviment. Aquest fenomen no només és extraordinari, sinó que es preveu que l’A23a es podria mantenir en aquesta dansa aquàtica durant anys.
Un viatge des del passat
Des de la ruptura de la costa antàrtica el 1986, l’A23a ha tingut un recorregut fascinant. Després d’un llarg període d’ancoratge al mar de Weddell, on va romandre durant tres dècades, l’iceberg va aconseguir alliberar-se el 2020 i va començar a desplaçar-se cap al nord. Aquests quatre anys de camí el van portar a aigües més càlides fins que, a principis del 2024, es va endinsar al Corrent Circumpolar Antàrtic.
Impactes ambientals de l’estancament
La captura de l’A23a en aquest bucle no sols planteja un enigma científic, sinó que també té implicacions significatives per a l’ecosistema marí circumdant. Aquest iceberg podria interferir amb les rutes d’alimentació de nombroses espècies, com ara foques, pingüins i aus marines, que depenen de les aigües adjacents per sobreviure.
Què és exactament la Columna Taylor?
La història de l’A23a no és nova pel que fa a quedar atrapat en corrents marítims. En el passat, havia estat incrustat als sediments del mar de Weddell. Ara, aquest nou fenomen ha fet que el seu destí sigui incert. La Columna Taylor, que porta el nom del conegut físic Sir G. I. Taylor de Cambridge, es refereix a un procés on els corrents impacten amb obstacles submarins, creant fluxos d’aigua rotatius. En el cas de l’A23a, aquest efecte es genera en xocar amb l’altiplà de Pirie, que s’estén més de 100 quilòmetres d’amplada al llit marí.
Perspectives sobre un futur incert
Tot i que és difícil predir quant de temps estarà l’A23a tancat en aquest bucle, investigacions anteriors del British Antarctic Survey indiquen que altres fenòmens similars han perdurat per anys. Amb cada rotació sorgeixen més preguntes sobre les implicacions d’aquest fenomen gelat i el seu efecte durador al medi ambient marí.