L’Actualitat del Tribunal Suprem
El 24 d’agost ha marcat un nou capítol a la controvèrsia política espanyola, amb el Tribunal Suprem (TS) reafirmant la seva postura contra l’amnistia per als líders independentistes. Mentrestant, Carles Puigdemont, figura clau de l’oposició, ha fet el seu retorn a terra espanyol, intentant accedir al Parlament per participar a la discussió sobre l’article 155, només per trobar-se amb una forta resistència policial.
Una Anàlisi del Poder del TS
És essencial qüestionar no només les decisions del TS, sinó també les condicions que han permès actuar. Quins elements han portat aquesta cort a desafiar la llei amb aquesta soltesa? La qüestió es torna més intrigant en observar com el TS ha desestimat la normativa, fent servir arguments que semblen més apropiats per a un Tribunal Constitucional. La premissa que la ‘malversació del procés’ qualifica per a l’amnistia és un clar exemple d’aquesta dinàmica.
L’autonomia del tribunal
La pregunta que sorgeix és: com és que el TS actua sense por de repercussions? En cas que es presentés una demanda contra les seves decisions, el mateix TS seria l’encarregat de decidir si escau o no. Aquesta situació crea un cercle viciós on sembla que la rendició de comptes és absent.
El Corporativisme Judicial
A l’àmbit judicial, hi ha una tendència a evitar l’enjudiciament entre parells. Aquest fenomen podria interpretar-se com a corporativisme, on els jutges són reticents a condemnar altres jutges. Les acusacions de prevaricació, per exemple, solen ser desestimades sense una investigació profunda, argumentant que es tracta de qüestions merament interpretatives.
Excepcions a la Regla
Tot i això, hi ha casos com els dels jutjats que han manejat els casos del Tsunami i Volhov, on s’han pres decisions que podrien considerar-se similars a les del TS. Aquests jutges, en estar a prop de la jubilació, semblen tenir menys a perdre i, per tant, s’atreveixen a desafiar l’status quo.
Propostes per a un Canvi
Una possible solució per a aquest ambient d’immunitat on es troba el TS seria implementar reformes que permetin que les querelles contra aquesta cort siguin revisades per una sala especial, composta per magistrats seleccionats aleatòriament de tota la carrera judicial. Això eliminaria la seguretat que els seus col·legues immediats estarien decidint sobre la seva conducta.
El valor de la incertesa
La incertesa sobre qui jutjaria una possible querella podria incentivar els magistrats a reflexionar més profundament sobre les implicacions de les seves decisions. La possibilitat de ser jutjats per col·legues de diferents rerefons podria ser un factor dissuasori davant de la presa de decisions arriscades.
Al final, la reforma del sistema judicial no només es tracta de canviar lleis, sinó de fomentar un entorn on la responsabilitat i l’ètica siguin valors fonamentals a la pràctica judicial.