El Començament d’una Nova Era
La imatge clàssica d’un apocalipsi zombi és inconfusible: un virus que emergeix de laboratoris obscurs o una infecció tropical que transforma els humans en monstres famolencs. En aquesta narració, però, ens endinsem en un futur on la humanitat ha desaparegut, deixant enrere un món habitat per morts vivents i animals abandonats.
El Destí dels Animals
Amb la desaparició de la raça humana, els animals no s’han escapat del destí que els espera. Els gossos, amb la seva fidelitat inquebrantable, van ser els primers afectats; els gats, astuts com són, van seguir el seu camí. Les granges es van convertir en tombes per a vaques, porcs i xais, mentre que ocells i insectes es mantenien en un misteri desconcertant.
La Vida Després de la Fi
Un dia, els zombis es van reunir en una ciutat desolada, un escenari de cotxes abandonats i botigues saquejades. En aquest entorn, es van adonar que la seva existència semblava mancada de propòsit. Les utopies formades per grups de supervivents havien caigut en l’oblit, i l’última d’aquestes, una civilització a l’illa canadenca, havia estat destruïda per un simple gat infectat.
El Naixement d’una Nova Creativitat
Amb la necessitat de redefinir el seu propòsit, els zombis van començar a explorar noves idees. La proposta de convertir peixos en zombis va ser rebutjada amb un riure. En canvi, un dels seus membres va suggerir una idea revolucionària: reconstruir les estructures humanes que havien estat abandonades. Al principi, semblava un disbarat, però aviat van començar a treballar amb una dedicació sorprenent.
La Reconstrucció d’un Món
Els zombis van començar amb les cases, però la seva ambició no es va aturar aquí. A mesura que avançaven, reconstruïen botigues, hospitals, i fins i tot infraestructures com ponts i carreteres. La seva creativitat es va desbordar, i van començar a construir edificis que desafien la gravetat i la lògica, amb formes i colors que capturaven l’essència d’un nou art.
Harmonia en la Mort
En aquest nou ordre, la col·laboració i la creativitat es van convertir en les seves normes. Sense la necessitat de menjar, dormir o discutir, els zombis treballaven en perfecta harmonia, creant un entorn on l’art i l’arquitectura es fonien en una nova realitat. Però, com sovint passa en les millors històries, un imprevist va posar en perill aquesta utopia: un peix pallasso, infectat per un virus, va trencar aquesta serenor.
Reflexions sobre la Humanitat
Aquesta història ens convida a reflexionar sobre la natura de la vida, la creativitat i la capacitat de reinvenció. En un món on tot sembla perdut, fins i tot els morts poden trobar un nou camí, recordant-nos que la vida, en qualsevol de les seves formes, sempre troba una manera d’expressar-se. La pregunta que queda és: què farem nosaltres, els vius, amb les oportunitats que se’ns presenten?