Com sobreviure a una tortura canina? No hi ha solució
Posa’t en la meva situació, estimat lector: –Woof, woof, woof, woof… I més woof, woof, woof… I encara woof, woof, woof, woof… I així moltes, moltes hores cada dia, sense parar. Jo visc rodejat de gossos. Els dels dos costats són uns senyors. Quan ens trobem pel carrer ens saludem amb cortesia i si no fos que ni ells ni jo no dominem els llenguatges respectius, segur que tindríem interessants xerrades sobre les variacions del preu de la llum, els guardons de poesia i de teatre, si aquesta formació política o aquella altra, si és millor o no menjar sense sucre… Els cuiden, és evident, amos i ames de comportament igualment distingit. Crec que les rares vegades que els escolto queixar-se és perquè els han portat el cafè massa calent o els pastissets d’aquell dia eren una mica secs. En canvi, els dos de dalt em tornen boig cada dia des de les vuit del matí. Només hi ha un soroll que es pugui comparar amb els seus bordats. Ja ho saps, veritat? El de l’AK-47. Però, a aquesta arma, almenys, de tant en tant se li encalla una bala i el mecanisme falla. Als gossos de dalt de casa meva, no. És un disparar constant, agut, llançat a boca de canó i amb bordada explosiva. Diuen que els gossos són el mirall dels seus humans. Jo no n’entenc res, però si és així, espero que el propietari d’aquests dos algun dia els ensenyi a fer alguna cosa més que dir woof, woof, woof. No ho sé, per exemple, els podria dur a una conferència sobre física quàntica perquè aprenguin el valor de la concentració i l’aprenentatge. O a una protesta contra la corrupció, on semblarien gairebé franciscans. Però no, els gossos de dalt de casa meva segueixen amb el seu vocabulari limitat i les ganes inesgotables de molestar-me. Tu, lector, potser tampoc no tens gossos i, sense tenir res en contra, prefereixes sentir el cantar dels ocells. Què pots fer si et toca una així de tortura canina? No gaire cosa. Bé, sí, primer de tot, no revelar cap detall de la teva adreça. Se t’hi podria presentar una colla d’animalistes acusant-te d’haver ofès uns bèsties tan simpàtics. Després, és clar, et convido a que t’uneixis a mi per començar a redactar els estatuts d’una futura Associació Protectora de Veïns sense gossos. Som molt pocs, això sí. No sé si aconseguirem fer una assemblea…