Una experiència musical única
El recent concert de la temporada Ibercàmera, que va tenir lloc a l’Auditori el passat 21 de maig, va ser una experiència musical inoblidable. En aquesta ocasió, vam tenir l’oportunitat de gaudir de l’Orquestra Nacional de França, sota la direcció de Cristian Măcelaru, acompanyada pel pianista de renom Alexandre Kantorow. El programa del concert va incloure el segon concert de Chopin, així com altres peces musicals de gran bellesa.
La màgia de la música de Chopin
Alexandre Kantorow, un talentós pianista francès, va captivar l’audiència amb la seva interpretació del Concert per a piano núm. 2 en fa menor de Chopin. Amb una tècnica impressionant i una gran sensibilitat, Kantorow va abordar amb facilitat aquesta obra complexa, demostrant la seva destresa i precisió en cada nota. El seu so generós i ric en matisos va conquerir els oïts del públic, tot i que en alguns moments es va trobar a faltar una profunditat expressiva més intensa. Malgrat això, el moviment Larghetto va ser líric i bell, tot i que potser li va faltar una dosi d’incisió per aconseguir una màgia romàntica completa.
Una virtuositat deslumbrant
L’Allegro vivace, el moviment final del concert, va ser una autèntica exhibició de virtuosisme per part de Kantorow. Amb una execució precisa i una velocitat vertiginosa, va dominar les escalas ascendents i descendents amb gran destresa. L’orquestra, tot i tenir un paper destacat, no va aconseguir una total complicitat amb el solista, tot i que va oferir una interpretació correcta.
La màgia de Romeu i Julieta
La segona part del concert va ser una experiència màgica amb la interpretació de les suites del ballet Romeu i Julieta de Prokófiev. Sota la batuta de Măcelaru, l’orquestra va crear un tapís de colors amb cada instrument, transportant-nos a l’univers de la història d’amor més famosa de tots els temps. El vent, especialment la fusta, va destacar per la seva expressivitat i delicadesa. La secció de corda, amb un so àgil i brillant, va aportar una gran intensitat en els moments més lírics. La música va parlar per si sola, transmetent tota l’emoció i la passió de la història de Verona.
Un final apoteòsic
Davant l’ovació del públic, Măcelaru va dirigir l’orquestra en una interpretació magistral de la Bacanal de Samson et Dalila. Amb una habilitat formidable, va crear un ambient oriental ple de misteri i sensualitat. El so de l’orquestra va omplir la sala, transportant-nos a un món de passions i emocions.