Celebració de la música al Festival
El 15 de juliol, la Sala Teclats del Museu de la Música va ser escenari d´un dels concerts més excepcionals de l´actual edició del Festival Bachcelona. Durant el seu recorregut a través de les cantates del cèlebre compositor Johann Sebastian Bach, el Bachcelona Consort, juntament amb els solistes que es van beneficiar de la Salvat Beca Bach, va presentar les cantates número 107 i 113 en una actuació íntima i encantadora.
Veus excel·lents a l’escenari
Els mateixos vocalistes que havien enlluernat el públic dies abans amb el Magnificat al Palau de la Música van ser els que van interpretar les extraordinàries àries, riques en bellesa i complexitat. El contratenor alemany Matthias Dähling i la soprano japonesa Maine Takeda es van alçar com els principals protagonistes de la vetllada. La veu homogènia de Dähling es va destacar especialment durant el corall Erbarm dich de la Cantata BWV 113, on va demostrar un impressionant control del vibrat, manejant notes llargues i sostingudes amb ambigüitat entre la senzillesa i una profunda musicalitat.
L’expressió artística de Maine Takeda
Per la seva banda, Maine Takeda va tornar a delectar amb una línia vocal summament pura, realçant una melodia que evocava tant patiment com una espiritualitat plena. En especial, la seva interpretació de la cèlebre ària Qui tollis de la Missa en si major BWV 234 es va convertir en una mena de meditació musical que va omplir l’entorn amb la seva essència sense caure en estridències. Cal ressaltar l’excel·lent acompanyament brindat pel flautista David Gutiérrez, la subtilesa del qual va unir magistralment les dues línies melòdiques en una espiral gairebé etèria.
Actuacions individuals i el poder del duet
Tot i que tant Dähling com Takeda van demostrar ser excepcionals en les seves actuacions individuals, la seva col·laboració al duet “Ach Herr, mein Gott” va resultar ser un moment sublim. Les veus es van entrellaçar en una autèntica obra d’art, creant una filigrana melòdica plena de finor i harmonia.
Desafiaments en la interpretació del tenor i el baix
El tenor Marc Garcia, encara que va mostrar una veu bella, va semblar que no comptava amb la fortalesa necessària en la seva interpretació de l’ària “Wenn auch gleich” de la Cantata BWV 107, fent notar la seva joventut i potser algun grau d’inexperiència davant el desafiament que representen les cantates de Bach. De la mateixa manera, el baix Charlie Baigent va presentar un timbre indistint i un registre greu més aviat escàs, cosa que va limitar la seva capacitat per aportar l’autoritat que s’esperaria a les àries escrites per a la seva veu, particularment als corals on el quartet solista va actuar com a cor.
Magnífiques interpretacions instrumentals
El Bachcelona Consort va oferir una part instrumental plena de subtileses i matisos, en què cada instrument va participar de manera diàfana en un diàleg sonor que convidava a la reflexió i al gaudi. Sota la direcció del clavecinista Daniel Tarrida, el conjunt no només va demostrar el seu mestratge al repertori, sinó que també va brindar a l’audiència l’oportunitat d’experimentar les complexitats de l’escriptura contrapuntística del mestre alemany.
Un projecte musical digne d’admiració
La iniciativa de dur a terme la integral de les cantates de Bach és un projecte que mereix el més gran dels elogis, brindant als assistents l’oportunitat de submergir-se de manera exhaustiva en els diversos cicles que el gran compositor ha llegat a la posteritat, tot això en interpretacions duna qualitat musical excepcional.