Un Record de Temps Incerts
Fa quatre anys, la societat es va trobar sotmesa a un confinament que va desencadenar una sèrie d’esdeveniments inèdits. Militars amb uniformes meticulosos supervisaven les activitats ciutadanes, vetllant no només per la seguretat sinó també per aspectes com ara el robatori de fruita. El panorama era incert, amb mesures com mascaretes artesanals, xarxes solidàries i un seguit de normatives que esdevingueren la norma del dia a dia a mesura que la pandèmia evolucionava.
La Lluita per l’Accés als Horts
Just abans del confinament, la població estava immersa en activitats com l’horticultura, amb la preparació de planters per al futur cicle agrícola. Tanmateix, les autoritats, representades pel departament d’Interior i el conseller Buch, van prohibir l’accés als horts domèstics, generant una situació de tensió entre els ciutadans que veien com les seves plantes creixien sense poder-les atendre.
La Revolta Silenciosa
La comunitat es va unir per reclamar el dret d’accedir als horts, una petició que finalment va ser escoltada pel govern català després d’un seguit de reclamacions. L’alliberament d’aquest accés va ser acollit amb alenades d’alleujament arreu del territori, posant de manifest la importància que tenen aquests espais per a molts ciutadans.
El Valor Cultural dels Horts
Els horts domèstics són considerats autèntics tresors, espais que actuen com a laboratoris de la vida quotidiana. Mantenir-los implica una declaració de sobirania, ja que representen resistència, tradició i un punt de connexió amb el passat agrari del territori. Aquests espais, lluny de ser simplement terres de conreu, són autèntiques institucions educatives on es fusionen coneixements ancestrals amb noves tècniques agrícoles.
El Futur dels Horts
En un món cada cop més tecnològic, els horts es presenten com a l’últim refugi de la natura autòctona. La seva importància rau en la seva capacitat d’ensenyar paciència, enginyeria natural i una profunda comprensió de la relació entre l’home i el medi ambient. És per això que haurien de ser considerats veritables patrimonis nacionals, espais de rellevància cultural i espiritual inigualables.