La història d’uns nens refugiats i un escultor exiliat
En el llibre Un país estranger, de Miquel Berga, hi ha una història que ens commou. És la història de dos nens que van ser acollits a Tossa, juntament amb altres infants que havien perdut la família o havien hagut de fugir de la guerra. Aquests nens van tenir la sort de trobar-se amb l’escultor Enric Casanovas i la seva esposa, Leonor Guerri, que els van protegir i els van acompanyar fins a Besançon, una ciutat de França on van arribar després de moltes peripècies.
A Besançon, la colònia infantil va trobar un refugi temporal, però també una nova separació. Els nens van ser repatriats a Mèxic o a París, segons els casos, i la família Casanovas es va quedar sola, vivint de la generositat dels veïns (un rellotger, un oficial jueu). Però el que no sabíem és que a Besançon hi havia un tresor ocult, unes pintures que l’escultor va fer per a la Casa del Poble, per encàrrec dels sindicalistes que el van ajudar a l’exili.
Unes pintures que celebren els treballadors i els oficis
Les pintures de Casanovas ocupaven 25 metres de paret i mostraven escenes de la vida laboral, amb un estil realista i emotiu. Eren uns murals que reivindicaven la força i la dignitat dels treballadors i dels oficis, uns murals que reflectien tot allò que l’artista havia après i viscut a l’exili. Però aquestes pintures van quedar oblidades durant anys, fins que el 2016 es va editar una petita publicació per recaptar fons per a la seva restauració. Les pintures es van traslladar al Museu del Temps de Besançon, on esperen tornar a veure la llum.
El Museu del Temps, un lloc on es troben els nens i els artistes
El Museu del Temps de Besançon és un lloc singular, on es conserven rellotges, instruments científics i obres d’art relacionades amb el temps. És un lloc on el temps es deté i es recupera, on els nens i els artistes que van patir la guerra es retroben i es consolen. És un lloc on el llibre de Miquel Berga i les pintures de Casanovas ens parlen d’un país estranger, però també d’un país nostre.