El Festival Bachcelona tanca amb un espectacle inusual
El passat 21 de juliol, la Fundació Foto Colectània es va convertir en escenari del concert final del Festival Bachcelona, on les obres de Johann Sebastian Bach es van fusionar amb les imatges projectades d’una manera inèdita.
Una organització que crida l’atenció
Malgrat la bellesa musical que el concert va oferir, l’estructura del recinte va deixar desitjar. La disposició dels assistents va resultar desconcertant. Entre les dues fileres de cadires es va formar un buit que no va ser aprofitat, mentre els músics ocupaven una posició a l’extrem de l’espai.
La influència de la imatge sobre la música
La pantalla que mostrava treballs visuals del videògraf Bruno Delgado va interferir amb el flux musical. En cada intervenció, els músics feien una pausa, trencant l’harmonia que es creava entre les cantates i les projeccions.
Un rendiment vocal excepcional
Malgrat les interrupcions visuals, la qualitat musical es va mantenir altíssima. La Cantata BWV 150 va marcar l’inici de la vetllada i es va interpretar en la seva totalitat. Els solistes destacats incloïen Maëlys Robinne, Eulàlia Fantova, Matthew Thomson i Noé Chapolard, que van combinar les seves veus amb una harmonia exquisida, creant una sensació coral impressionant.
Veus amb presència i emotivitat
Noé Chapolard es va destacar amb un registre greu robust, mentre que les veus de Robinne i Fantova es van entrelligar magistralment en el d’‘Nimm mich mir’ de la Cantata BWV 163. Thomson, amb el seu estil elegant i flexible, va trobar un acompassament ideal amb Chapolard en el duet ‘Jesus soll mein alles sein’ de la Cantata BWV 190.
Un viatge musical entre Bach i Vivaldi
Enmig de les àries melòdiques, el Bachcelona Consort va brillar en la interpretació de dos moviments lents, transcripcions de concerts de Vivaldi, elaborades per Bach. Aquesta combinació va oferir una experiència auditiva rica, portant els oients a l’essència del món mediterrani de Vivaldi just al costat de l’intensitat de l’herència luterana de Bach.
Una cloenda que deixà desitjant més
La vetllada va concloure amb un sentiment de magnificència, amb un petit sabor agredolç per la breu durada de les obres interpretades. Tot i la qualitat evident de les peces, els assistents van quedar amb ganes de més, com si les actuacions haguessin estat un aperitiu d’una experiència molt més profunda.