Juanjo Ferrer demana que es posi fi al «greuge històric» que suposa no tenir un representant propi al Senat
El senador d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, ha sol·licitat que la propera reforma que es faci de la Constitució espanyola sigui per a crear el senador per Formentera, una reivindicació que porta anys esperant una solució. Ferrer, que ha donat el seu suport a la modificació constitucional per a suprimir el terme «disminuït» de la Carta Magna, ha expressat el seu descontentament perquè no s’hagi aprofitat aquesta oportunitat també per a abordar la qüestió històrica del senador per Formentera. «Sembla que nosaltres no tenim els mateixos drets polítics que la resta de territoris insulars de l’Estat espanyol. Facin justícia, per la porta de darrere, per la porta de davant, per la porta que vulguin, però facin-la. Està en les seves mans», ha afirmat el senador, dirigint-se al Ple.
L’article 69.3, una anomalia i una injustícia democràtica
Ferrer ha explicat que l’article 69.3 és un article incoherent en els termes propis respecte d’Eivissa i Formentera. «És una anomalia. És un error, és una injustícia, com ho era l’addició de l’article 49 que ara reformem. És una injustícia democràtica. És una desigualtat manifesta l’actualització de la qual no només ha comptat amb la unanimitat dels partits a Formentera, sinó també als del Parlament balear i als d’aquesta Cambra», ha dit Ferrer.
El senador ha recordat que el Partit Popular va acceptar tramitar la reforma de l’article 49 de la Constitució espanyola, que afecta les persones amb discapacitat i que elimina el terme despectiu «disminuït», amb la condició que no es modifiquessin més punts. D’aquesta manera, es va tancar un pacte PP-PSOE per la via d’urgència per a votar la modificació, que tant al Congrés com al Senat ha estat aprovada amb el vot favorable de tots els partits polítics, excepte VOX.
La trajectòria de Formentera cap a la plenitud institucional i administrativa
Ferrer ha fet un repàs de la història de Formentera, des de la despoblació i l’inici del repoblament definitiu a finals del segle XVII i principis del segle XIX, fins a la creació del Consell Insular de Formentera, l’any 2007, que va suposar la plenitud institucional i administrativa de l’illa. «A l’últim segle i mig l’illa ha viscut profunds canvis socials, demogràfics i econòmics, que s’han produït en paral·lel als canvis institucionals experimentats a tots els àmbits pel país en general i per l’illa de Formentera en particular. Durant tot aquest temps s’ha consolidat definitivament una identitat formenterenca a tots els àmbits que ja no es pot vincular o subsumir dins de l’eivissenca com en èpoques passades», ha explicat Ferrer.
El senador ha recordat que l’aprovació de la Constitució de 1978 va comportar la restauració de la democràcia als pobles d’Espanya, preveient de cara al Senat (article 69, apartat 3r), com a supòsit únic, que l’agrupació d’illes Eivissa-Formentera triaria un senador. «La dependència administrativa d’Eivissa, ha anat lligada històricament a la possibilitat d’elecció d’un propi senador. Així queda de manifest en les diverses fites que han portat a la creació del Consell Insular de Formentera», ha dit Ferrer.
Ferrer ha assenyalat que des que l’any 2004 el ple de l’Ajuntament de Formentera va aprovar per unanimitat que aquesta illa pugui triar, com circumscripció electoral pròpia, un representant al Senat, s’han realitzat diferents passes per avançar en aquesta reivindicació. «El propi Ple del Senat va aprovar el 2009, de forma unànime, instar el Govern de l’Estat a impulsar les modificacions necessàries perquè els ciutadans de les illes de Formentera i Eivissa puguin triar, cadascuna elles, un senador propi. No obstant això, més d’una dècada després, la modificació de la Constitució que ha de fer possible aquesta reclamació històrica i unànime, no s’ha dut a terme», ha conclòs Ferrer.
