Una alternativa a l’escola tradicional
En plena època de preinscripció i matriculacions escolars, hi ha famílies que opten per una opció educativa diferent: l’escola a casa. A Catalunya, un nombre indeterminat d’infants en edat d’escolarització obligatòria no assisteixen a cap centre educatiu perquè les seves famílies han triat aquesta alternativa. L’escolarització a casa és una pràctica que es troba en els llims de la legalitat, ja que no hi ha una regulació clara al respecte.
Diferents models d’escolarització a casa
L’escolarització a casa es pot dur a terme de dues maneres principals. En primer lloc, diverses famílies es poden agrupar i organitzar per crear nuclis de treball cooperatiu en un establiment alternatiu a l’escola tradicional. En aquest cas, els progenitors solen ser els docents i qüestionen el model d’escola vigent, defensant una escola més vinculada amb la natura i on els alumnes siguin els protagonistes del seu aprenentatge. En segon lloc, hi ha famílies autònomes que decideixen deixar els seus fills a casa, amb un o tots dos progenitors, per raons relacionades amb la seva activitat laboral.
Avantatges i desavantatges de l’escola a casa
L’escola a casa presenta diversos avantatges i desavantatges. Segons l’opinió del psicòleg vallesà especialitzat en educació, Álex Letosa, educar a casa pot ser un repte per a les famílies, ja que han de suplir la figura dels mestres i treballar molt per garantir un bon aprenentatge. Durant les primeres etapes infantils, aquesta opció pot ser més senzilla, però a l’adolescència, a més dels coneixements, sorgeix la necessitat de socialitzar amb altres joves. La falta d’interacció amb iguals pot ser un obstacle per al desenvolupament de les habilitats socials i l’autoestima dels adolescents.
D’altra banda, l’escola a casa ofereix l’oportunitat d’una atenció individualitzada i un ambient relaxat per a l’aprenentatge. També permet als alumnes experimentar i aprendre de forma més lliure. No obstant això, un dels desavantatges és que les famílies poden centrar-se massa en els àmbits que més interessen als seus fills, deixant de banda altres àrees de coneixement que són importants per a un aprenentatge integral. A més, quan aquests alumnes passen a l’escola tradicional, poden presentar mancances en l’aprenentatge que han de ser superades.
Conclusió
L’escolarització a casa és una opció educativa amb avantatges i desavantatges. Les famílies que trien aquesta alternativa han de treballar dur per garantir un bon aprenentatge dels seus fills i suplir la figura dels mestres. Tot i que ofereix avantatges com l’atenció individualitzada i l’aprenentatge lliure, també presenta desavantatatges com la falta d’interacció amb altres joves i la possibilitat de deixar de banda àrees importants de coneixement. En definitiva, l’escola a casa és una opció que requereix una reflexió profunda per part de les famílies i una regulació clara per part de les autoritats educatives.