Fidela Bernat, l’última veu de l’euskera oriental

Una vida entre dues llengües

Fa 33 anys, el 23 de febrer de 1991, es va apagar a Pamplona la veu de Fidela Bernat Aracués, l’última persona que va parlar l’euskera oriental o roncalès com a llengua materna. Aquesta variant de l’euskera era la pròpia de la vall pirinenca de Roncal (Navarra), situada a l’extrem oriental de l’àmbit lingüístic basc. Fidela Bernat va néixer a Uztarroze (vall de Roncal) l’any 1898, en una època en què l’euskera ja cedia terreny davant del castellà. El seu cas és molt significatiu: es va casar amb un home que també parlava euskera, nascut a la mateixa vall, i van tenir sis fills, però no els van ensenyar la seva llengua.

Les causes de la pèrdua de l’euskera

Els estudis sociolingüístics mostren que, molt abans de l’inici de la Guerra Civil i de l’entrada de les tropes franquistes a Navarra (1936), en algunes zones històricament euskaldunes, com la vall de Roncal, ja s’havia trencat la cadena de transmissió generacional de l’euskera. Els mateixos estudis indiquen que a Erronkari (nom basc de la vall de Roncal) l’euskera va començar a retrocedir entre els segles XIX i XX, i que les raons que ho justificarien serien, fonamentalment, la sangria demogràfica causada per l’emigració cap a altres indrets (pèrdua quantitativa de parlants) i la baixa autoestima dels que es quedaven (creien que la seva llengua no tenia cap valor ni cap funció).

La recuperació lenta de l’euskera

Després d’un segle de substitució lingüística, la llengua basca es recupera a poc a poc. Segons dades del Govern Foral de Navarra, actualment un 25% de la població d’Erronkari són euskaldunes. Són una primera generació que han rebut educació en euskera com a llengua primera per famílies castellanoparlants que van accedir al coneixement de la llengua basca a través de la xarxa d’ikastoles. En aquest sentit, les entitats de defensa de la llengua basca ressalten el canvi de paradigma: la societat roncalesa actual considera que l’euskera és una llengua prestigiosa, que no només els vincula amb la seva història sinó que els obre les portes del futur.

Related posts

La Cultura Valenciana Exigeix Suport: Una Nova Aliança per la Transformació

Tot el que necessites saber sobre les notes d’accés universitàries

Noves Ponderacions Universitàries: Guia per a l’Accés a la Universitat a Catalunya