La bailaora celebra els 25 anys de la companyia amb una gira per Catalunya
Sara Baras, una de les bailaores més reconegudes del món, ha estrenat recentment Vuela, un espectacle que homenatja el genial guitarrista Paco de Lucía, mort fa una dècada. L’obra, que també commemora el quart de segle de la companyia flamenca de Sara Baras, ha aconseguit un gran èxit al Teatro Real de Madrid, on va omplir dues nits seguides. Ara, l’artista es disposa a presentar la feina a Catalunya, on ja ha esgotat les entrades per a la seva funció al Liceu el 20 de març. Abans, actuarà a l’Auditori de Girona dissabte que ve, i després, del 23 d’octubre al 10 de novembre, farà temporada al Coliseum.
Vola, una fusió de flamenc i música
Vuela és un espectacle que busca reflectir la manera d’entendre el flamenc de Paco de Lucía, així com la trajectòria de la companyia de Sara Baras. La bailaora admira la personalitat del músic, que va saber combinar el flamenc amb altres registres musicals. El muntatge repassa els temes més famosos del guitarrista, però també n’introdueix altres de menys coneguts, que mostren la relació entre Baras i Lucía.
Quatre actes que narren una història de vida i art
Vola es divideix en quatre actes que narren una història de vida i art. A Fusta, es mostra la influència de les arrels i la innovació del músic, que va introduir la percussió del calaix al flamenc. A Mar, es connecta amb unes alegries que evoquen el lloc on el guitarrista solia compondre (ell deia que sense el mar no podia viure, comenta Sara Baras). A Mort, es recullen les escenes de dol i es troba el buit per la desaparició del músic, que se suma a la del seu pare (que ja va ballar Baras a Alma, l’anterior muntatge). Finalment, a Volar, es canta al creixement personal, recordant les persones absents en positiu i ballant una copla, per enllaçar amb l’últim disc compost per Paco de Lucía, que el va dedicar a les cançons populars.
El valor del ritme al flamenc
El flamenc té el valor del ritme. Per Sara Baras (com deia el guitarrista), els artistes d’aquest gènere aprenen a respirar la vida i la música. Això és un avantatge respecte a altres estils artístics. La gran varietat de pals i estils ofereix un ventall molt ric. El públic no cal conèixer-lo, però aquesta diversitat és la que permet una connexió amb els espectadors en directe: el nostre públic té aquest ritme, sap de les dificultats i s’emociona.