Una Decisió Innovadora
En un moviment sorprenent, la Universitat Ramon Llull-Blanquerna (URL) va prendre la iniciativa el 2022 sol·licitant a l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català (AQU) i al Consell d’Universitats la possibilitat d’admetre estudiants d’Educació sense haver superat les proves d’accés.
Aquesta proposta, tot i la resistència inicial dels degans de les facultats d’educació públiques, va rebre l’aprovació, obrint camí a una nova dinàmica en l’admissió als graus d’educació a Catalunya.
Una Recepció Entusiasta
La Universitat Internacional de Catalunya (UIC) va seguir l’exemple de la URL, marcant un canvi significatiu en les polítiques d’admissió a les seves facultats.
Aquesta nova flexibilitat va captar l’atenció dels futurs estudiants, provocant un augment dramàtic de les sol·licituds d’ingrés en els programes de formació d’educadors a aquestes institucions.
Una Tendència Creixent
La Universitat Abat Oliba i la Universitat de Vic (UVic-UCC) han seguit el pas, eliminant també els requisits de les proves d’aptitud per als futurs mestres.
Aquest canvi de política s’ha traduït en un augment considerable dels estudiants interessats en perseguir una carrera en educació, evidenciant una nova perspectiva sobre els processos d’admissió a les universitats catalanes.
Una Visió a Llarg Terminis
Més enllà de les simples modificacions en els requisits d’admissió, la Universitat de Vic ha promogut un debat sobre l’eficàcia de les proves d’aptitud com a criteri per avaluar els futurs educadors.
Aquesta reflexió s’inscriu en un esforç per garantir la qualitat dels graduats dels programes d’educació, obrint la porta a alternatives innovadores per avaluar les capacitats dels estudiants.
Una Transició Gradual
Tot i aquests canvis, les universitats públiques catalanes mantenen la seva adhesió a les proves d’aptitud com a requisit d’admissió als programes d’educació, subratllant la diversitat de perspectives en el sistema universitari català.
Aquesta transició cap a una nova filosofia d’admissió es realitza de manera gradual, respectant les diferents visions i enfocaments de les institucions educatives.
Conclusió
L’abandonament progressiu de les proves d’aptitud per accedir als programes d’educació a les universitats catalanes marca un punt d’inflexió en la història de l’educació superior a la regió.
Aquesta nova direcció no només simplifica els processos d’admissió, sinó que també planteja qüestions fonamentals sobre com avaluar i garantir la qualitat de la formació dels futurs educadors.
