Dani Alves, exfutbolista del Barça, condemnat per agressió sexual

Dani Alves declarat culpable d’un delicte d’agressió sexual

L’exfutbolista del FC Barcelona, Dani Alves, ha estat declarat culpable d’un delicte d’agressió sexual pels fets ocorreguts a la sala Sutton de Barcelona el 30 de desembre de 2022. La sentència, emesa per la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, ha establert una condemna de quatre anys i sis mesos de presó per a Alves, a més de llibertat vigilada durant cinc anys, allunyament i incomunicació de la víctima durant nou anys i sis mesos, pagament de les costes i una indemnització de 150.000 euros pel dany moral i les lesions sofertes.

Peticions de condemna i versions contradictòries

La Fiscalia havia demanat una condemna de nou anys de presó per a Alves, mentre que l’acusació particular, en nom de la denunciant, havia sol·licitat una pena de 12 anys. Des del gener del 2023, Alves es troba en presó provisional, tot i haver sol·licitat la llibertat en diverses ocasions. Durant el judici, Alves ha donat cinc versions dels fets, primer afirmant que no coneixia la víctima, després acusant-la d’abusar sexualment d’ell, més tard afirmant que les relacions eren consentides i finalment assegurant que estava sota els efectes de l’alcohol.

La versió de la víctima i les proves presentades

La versió de la víctima ha romàs pràcticament invariable durant tot el procés judicial, i diverses proves han corroborat bona part del seu relat. L’Audiència de Barcelona ha valorat positivament la coherència i persistència de la seva versió, tant durant la instrucció com en el plenari de la causa. A més, s’ha destacat que la denúncia no té cap ànim de revenja i que la víctima no ha acceptat cap pacte purament econòmic. La sentència ha conclòs que no hi ha cap circumstància que permeti dubtar de l’honorabilitat de la víctima.

La defensa d’Alves i la falta de credibilitat de les seves declaracions

La sentència ha assenyalat que la falta de credibilitat de les declaracions exculpatòries d’Alves no constitueix una prova de càrrec de la seva culpabilitat. A més, s’ha destacat que les contradiccions en el seu relat i la seva incompatibilitat amb els fets ocorreguts no són suficients per atribuir-li l’autoria del delicte. La sentència no ha considerat provada ni l’embriaguesa ni l’afectació que el consum d’alcohol hauria pogut tenir en les facultats de l’acusat.

La reparació del dany i la possibilitat de recurs

La sentència ha apreciat la reparació del dany després que Alves hagi dipositat la indemnització des de la fase inicial de la instrucció, sense cap mena de condicionant. Això ha estat considerat com un atenuant i ha comportat una rebaixa en la condemna. La sentència admet un recurs d’apel·lació a la Sala d’Apel·lacions de la sala Civil i Penal del TSJC.

Related posts

Gemma Casamajó: Reflexions poètiques sobre la maternitat i les veus femenines

Revisant el Passat Lingüístic: Entre Nostàlgia i Transformació

La nova generació redefineix la sexualitat i la política