El Bisbe de Solsona, Francesc Conesa, fa una crida a recuperar els fidels desafectes

Un dels reptes de l’Església de Solsona és reconquerir els que es van allunyar de la fe

En el seu comentari setmanal al Full Diocesà, el prelat solsoní, Francesc Conesa, reflexiona sobre una de les situacions que viu l’Església de Solsona: la pèrdua de fidels que van créixer en el si de l’Església, però que, per diferents motius, es van sentir decebuts i van deixar de practicar la fe.

Les causes de la desafecció

Conesa reconeix que “ens falta gent que abans era molt implicada a les nostres parròquies, però que després se’n va anar amb tristesa i desesperança.” Davant d’això, s’interroga sobre les causes, que són nombroses i variades: “l’entorn que vivim no afavoreix la professió de la pròpia fe, sinó que més aviat porta progressivament a ocultar-la o, com a molt, a viure-la de manera “light”, sense cap exigència excessiva. També segurament algunes actituds i posicions de l’Església han desil·lusionat moltes persones, que esperaven una altra Església més humil i més fidel a l’Evangeli. Els escàndols de tot tipus que es produeixen a l’Església -i especialment el tema dels abusos- provoquen la indiferència i l’abandonament de molts. Així mateix, la incoherència, falta d’autenticitat i hipocresia de molts creients provoca el rebuig de moltes persones de bona voluntat.”

El que cal fer amb els que se’n van anar

Respecte al que cal fer amb els que se’n van anar, el bisbe de Solsona anima als fidels a viure amb alegria i coherència la fe, “mostrant que en aquesta Església de sants i pecadors es pot viure en el seguiment de Jesús”. A més, és important “deixar sempre la porta oberta”, perquè aquells que se’n van anar sàpiguen que “l’Església sempre serà casa seva” i, si un dia decideixen tornar, trobin una comunitat que, malgrat les seves febleses, vol ser fidel a l’Evangeli.

Related posts

La Lluita per la Dignitat Trans: Reflexions sobre Violència i Drets

Gemma Casamajó: Reflexions poètiques sobre la maternitat i les veus femenines

Revisant el Passat Lingüístic: Entre Nostàlgia i Transformació