L’enigma de l’home
En temps passats, la identitat masculina es definia per peculiars costums i creences. Els homes s’adornaven des dels peus, atribuint virilitat a peces i hàbits. El poeta Miguel Hernández va retratar aquesta paradoxa durant la Guerra Civil: ‘Homes veig que, d’homes,/ només en tenen, només gasten/ els pantalons i els cigars’.
Es creia que els homes eren éssers intrínsecament superiors, destinats a caçar i explorar mentre les dones es dedicaven a tasques considerades trivials. L’honor i el valor es mesuraven per duels i desfilades, mentre que la saviesa femenina era temuda i suprimida.
La tautologia de la masculinitat
L’expressió ‘comportar-se com un home’ esdevingué una tautologia, una redundància que ocultava la veritable naturalesa de la masculinitat. Els homes es veien obligats a demostrar la seva espatlla a través de la violència, la valentia i la supressió de l’emoció.
Inventem termes com ‘homrada’ i ‘homena’ per exaltar aquests atributs, sense reconèixer el seu equivalent femení. La societat dividia els individus en categories binàries: homes públics i dones públiques, collonuts i collonades.
Els dies de lhome
El patriarcat es va erigir com un sistema opressiu, representat per figures autoritàries que sacrificaven els seus fills en nom de la tradició. Els homes eren vists com a éssers estoics, incapaços de plorar, mentre que la bellesa i la sensibilitat femenina eren menyspreades.
La violència masclista es manifestava en la repressió dels homes que es desviaven de les normes de gènere i en la cosificació de les dones. El masclisme ens obligava a ser rotundament mascles, dividint el món entre collonuts i planxabragues.
El llegat de l’ambivalència
Tot i això, la història de la masculinitat és complexa i ambivalent. Els mateixos homes que van inventar la dinamita també van crear els premis Nobel. Alguns van recolzar el sufragi femení, reconeixent la igualtat de les dones.
L’home ha estat responsable tant d’atrocitats com d’avenços. De la massacre dels innocents a la nit dels vidres trencats, de l’esclavatge a la negació del vot, la història de la masculinitat està marcada per la violència i l’opressió.
Les nits de les dones
En contrast amb els ‘dies de l’home’, les dones han viscut ‘nits’ de lluita i resistència. Han desafiat les normes socials i han reivindicat el seu dret a l’autonomia i la igualtat.
Han demostrat una valentia quotidiana, sense recórrer a la virilitat. Han equilibrat la raó i el cor, negant-se a ser marionetes o objectes de desig. Han lluitat pels seus drets, des del vot fins al control del propi cos.
Les dones no han buscat ser guerreres, sinó posar fi a la guerra. Han odiat el sistema que les oprimia, no els homes en ells mateixos.
La fi dels ‘dies de l’home’
Els ‘dies de l’home’ han dominat la història, però el seu regnat està arribant al final. El ‘dia de Sant Mai’ s’acosta, un dia en què la desigualtat i l’opressió seran cosa del passat.
Tot i això, l’estupidesa no és exclusiva dels homes. Homes i dones han celebrat col·lectivament la mediocritat. Hem de reconèixer que el veritable progrés requereix el rebuig dels estereotips i la construcció d’una societat més justa i igualitària.