La Rutina d’un Home Comú
Rafel era un home que valorava les coses petites de la vida, especialment els seus rituals diaris. Després de cada dinar, es permetia una migdiada reparadora que el revitalitzava com un encanteri. Sense necessitat de despertador, confiava que el seu organisme el guiava amb precisió. Tot i això, un dia de juliol, el sol es filtrava per la finestra amb una calidesa inusual i, còmode al seu sofà, es va lliurar a un somni profund.
Un Despertar Sorprenent
En obrir els ulls, Rafel es va estirar i va mirar l’hora: exactament mitja hora havia passat! Amb un somriure de satisfacció, es va dirigir a la cuina per buscar un got d’aigua fresca. Tot i això, en obrir la nevera, es va trobar amb una escena desconcertant: el menjar es trobava en un estat deplorable, com si hagués estat allà durant molt més temps del que ell havia imaginat.
Una Revelació Inquietant
Confós, Rafel va tancar la porta de la nevera, intentant ignorar el que havia vist. No podia ser possible que mitja hora fos suficient per arruïnar el menjar. Un virus? El cor es va accelerar mentre sortia al carrer, on tot semblava normal, sense senyals d’una pandèmia. Tot i això, la calma que havia sentit abans de dormir havia estat reemplaçada per una estranya sensació d’irrealitat.
Els Canvis al Veïnat
En trobar-se amb els seus veïns, Rafel hi va notar una mica diferent: noves arrugues, cabells canosos, un aire de cansament. Semblaven més envellits, com si el temps hagués passat de manera accelerada. Fins i tot els nens del barri es veien molt més grans del que recordava, com si el temps hagués decidit fer-li una broma.
El Cafè i la Realitat
Tot i això, el primer era el primer. Rafel, en no haver pres el cafè matutí, sentia una fatiga persistent. Amb passos insegurs, es va dirigir al bar habitual. En entrar, el cambrer Quim se’l va mirar amb una barreja de sorpresa i alegria. ‘Vaja, pensàvem que te n’havies anat del poble!’, va exclamar. Rafel només va poder somriure tímidament, sentint que alguna cosa no encaixava.
La Revelació del Temps Perdut
Mentre gaudia d’un cafè fort que el Quim li havia preparat, en Rafel va prendre el diari. En obrir-lo, va sentir un nus a l’estómac en veure la data: juliol de 2025. Havia estat dormint més temps del que no havia imaginat mai. A la seva ment, maleïa el seu rellotge biològic per haver-li jugat aquest truc.
La Llista de Arracades
Sense atrevir-se a revisar el telèfon, Rafel va prendre un bolígraf i va començar a fer una llista de tot el que havia perdut: feina, família, amics… Ho va fer amb una rapidesa i precisió gairebé mecàniques, com si aquesta situació fos part de la seva rutina. ‘No oblidis els impostos, ja va passar el juny’, li va recordar Quim mentre li servia el cafè. ‘Crec que he dormit una mica més del compte’, va respondre Rafel, enrogint-se en afegir ‘hisenda’ a la part superior de la seva llista.
Reflexions Finals i Nous Començaments
Mentre el sabor amarg del cafè el despertava, Rafel reflexionava sobre el que havia passat. Es negava a acceptar la idea d?haver estat en un somni que va durar un any i mitja hora. Potser era el moment de considerar la possibilitat d’un despertador. El món, però, havia seguit el seu curs, però el que Rafel aviat descobriria era que els canvis al seu poble eren molt més profunds i desconcertants del que no s’havia imaginat mai. Però aquesta, és clar, és una altra història.