Una vasta retrospectiva de Agnès Varda
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) inaugura una nova exposició que celebra la versatilitat i el llegat de la prestigiosa fotògrafa, cineasta i artista francesa Agnès Varda, nascuda a Brussel·les el 1928 i traspassada a París el 2019. Aquesta mostra, titulada “Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar”, representa la retrospectiva més extensa dedicada a la seva obra, resultant de l’ampliació de la iniciativa “Vive Varda”, creada per la Cinémathèque Française de París. La col·laboració entre aquesta institució i el CCCB ha permès sumar materials exclusius i incloure instal·lacions creades per l’artista, així com petites sales de projecció que permeten gaudir de curtmetratges mai vistos i d’un reportatge fotogràfic inèdit sobre el seu viatge a Catalunya en el 1955.
Un viatge a través de l’art
L’exposició es revela com una obra monumental que reflecteix una carrera rica i diversa a través de múltiples recursos visuals com fotografies, pantalles de gran format, mini sales de cinema i instal·lacions artístiques. És vital dedicar-li el temps necessari per apreciar cada matís i detall que presenta.
La singularitat de Varda
Varda, amb la seva excepcional versatilitat com a artista visual, va trascendir les fronteres artístiques i va explorar diverses disciplines, però el seu estil innovador va fer que la seva obra fos considerada més d’elit que popular. Aquesta exposició no només busca destacar la seva contribució a l’art, sinó també corregir la falta de reconeixement que va patir durant la seva vida.
Opinions d’experts
Judit Carrera, directora del CCCB, destaca que Varda “possidia una curiositat insaciable i una visió multidisciplinària que la va empènyer a experimentar contínuament, desfent les línies que separen la documentació de la ficció”. Aquesta frase resumeix perfectament l’essència de la seva obra, marcada per una personalitat lliure i independent, que sempre va ser un testimoni compromès i sensible de la realitat humana.
Inici de la seva carrera com a fotògrafa
Agnès va iniciar la seva trajectòria com a fotògrafa a l’edat de 22 anys, emprant càmeres de gran format que van marcar el seu estil. Un fet curiós és que el seu primer estudi a París es trobava a la Rue Daguerre, un homenatge al pare de la fotografia. Les imatges que va capturar durant aquells anys demostren la seva incredible habilitat artística i la seva innovació, amb un enfocament que sovint evocava influències surrealistes.
El seu llegat fotogràfic
L’exposició revela una impressionant col·lecció del seu treball fotogràfic, que inclou 27.000 negatius classificats després de la seva mort. Les imatges mostren la seva aguda mirada fotogràfica i la seva capacitat per capturar la modernitat que caracteritzava la seva obra, així com les seves experiències vitals i personatges entranyables del seu entorn.
El seu llegat cinematogràfic
Varda va desenvolupar una narrativa visual que reflectia una àmplia gamma d’emocions. La seva obra cinematogràfica se situava en un espai ambigu entre el documental i la ficció, utilitzant un llenguatge que era, sens dubte, el reflex de la seva formació fotogràfica. De 1948 a 1961, va exercir com a fotògrafa oficial del Festival Internacional de Teatre d’Avinyó, on va capturar la màgia dels grans actors de l’època.
Retrats de vida
Les obres mostrades inclouen retrats de la seva família, amics i altres figures destacades del seu temps, així com reportatges dels seus viatges a Cuba, als Estats Units i a la Xina. Entre les imatges més memorables apareix un projecte fotogràfic realitzat a Girona, on va capturar la vida quotidiana al seu pas i, especialment, un retrat de Salvador Dalí a Cadaqués.
Una relació amb l’exili
Un aspecte emotiu de la seva obra va ser la seva interacció amb una família d’exiliats espanyols que va conèixer al començament de la seva carrera. Varda no només els va acollir, sinó que també els va fotografiar i anys més tard va dedicar-los la instal·lació “Ulisses”, un testimoni de les seves experiències compartides.
El cinema com a reflexió
Els temes que explorava Varda sovint s’allunyaven dels patrons comercials convencionals, la qual cosa va dificultar la seva connexió amb un públic massiu. No obstant això, això no va minvar la seva determinació d’expressar-se a través del que ella mateixa va anomenar “cinescriptura”, un procés que abastava des de la redacció de guions fins al muntatge final.
Pionera en un nou cinema
La seva capacitat d’adaptar-se als canvis tecnològics la va posicionar com una pionera entre els cineastes de la Nouvelle Vague. Tot i que Varda va estar vinculada a aquest moviment cinematogràfic, sovint el seu paper ha estat oblidat o mal reconegut. Va signar més de 40 pel·lícules i, tot i el seu llegat, el reconeixement va arribar tard amb premis significatius com el Lleó d’Or de la Mostra de Venècia 1985, el César Honorífic 2001, la Palma d’Or del Festival de Cannes 2015 i un Oscar honorífic el 2019.
Exhibició i projeccions
La mostra ofereix una rica programació audiovisual, incloent una vintena de projeccions que acumulen més d’una hora de fragments representatius de la seva obra. A les mini sales de cinema del CCCB, els visitants poden gaudir de set curtmetratges de caràcter documental que permeten aprofitar la profunditat i la singularitat dels seus enfocaments cinematogràfics.
Compromisos socials i personals
L’exposició també ressalta la personalitat compromesa de Varda, que va viure en un entorn constant de canvi i innovació. Va prendre decisions de vida personal poc convencionals, entre les quals destaca la seva relació amb el cineasta Jacques Demy, amb qui va tenir dos fills. La seva filla, Rosalie Varda, és actualment la directora artística de l’exposició.
Activisme feminista
Varda també es va implicar activament en temes socials, defensant els drets de les dones al col·lectiu cinematogràfic i reflexionant sobre realitats difícils a través de les seves pel·lícules. La seva obra “Los espigadores y la espigadora” de 2000 és un exemple clar del seu compromís amb les causes socials que van marcar la seva trajectòria.
Darreres creacions i influències artístiques
En els seus últims anys, Varda va explorar el món de les instal·lacions, algunes de les quals van ser destacades a la Biennal de Venècia del 2003. També s’aprecia el seu vincle amb el món de l’art i la pintura, que va influir en les seves obres visuals. L’exposició presenta treballs de diversos artistes amb els quals Varda va mantenir una estreta relació, incloent Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Joan Fontcuberta i Niki de Saint Phalle.
Conclusió: Un llegat immortal
En resum, la mostra dedicada a Agnès Varda no només és una celebració del seu art, sinó un homenatge a una figura que ha aportat una nova perspectiva a l’univers cinematogràfic i visual. La diversitat i profunditat de la seva obra conviden a reflexionar sobre la importància de la creativitat en un món que, sovint, oblida les veus més petites. Aquesta exposició ens permet descobrir els múltiples aspectes d’una personalitat artística rica i, alhora, poc reconeguda, que mereix ser recordada i celebrada.