Decisió de l´Audiència de Lleida
L’Audiència Provincial de Lleida ha decidit concedir l’amnistia a un agent de policia que va causar lesions a Enric Sirvent. Aquest incident va tenir lloc l’1 d’octubre durant un centre de votació al barri de Mariola, on l’afectat també va patir un infart, i va morir tres anys més tard, segons s’ha donat a conèixer pel departament de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya aquest dimarts.
Reaccions dels afectats
Els familiars d’Enric Sirvent, actuant com a part acusadora, així com Òmnium Cultural en representació de l’acusació popular, han mostrat la seva oposició a aplicar aquesta normativa d’amnistia per a l’oficial. En contrast, la Fiscalia va acceptar l’amnistia, mentre que l’Advocacia de l’Estat va optar per no fer-ne comentaris, segons es detalla a la decisió del tribunal de l’Audiència de Lleida.
Les lesions sofertes per Sirvent
El policia va enfrontar càrrecs per un delicte de lesions, al ser acusat de propinar una puntada de peu als genitals a Sirvent, cosa que va provocar que aquest caigués a terra i patís una aturada cardiorespiratòria. El diagnòstic inicial va ser el de mort sobtada recuperada, a més de presentar múltiples contusions i un hematoma testicular. Sirvent va ser sotmès a una operació i va passar un total de 17 dies a l’hospital, i va necessitar 314 dies per a la seva completa estabilitat, segons indica el comunicat mèdic.
La interpretació de la llei
En la resolució, la primera secció de l’Audiència de Lleida assenyala que el cas contra aquest agent encaixa de manera coherent en la legislació d’amnistia, que estipula l’arxivament de les investigacions relacionades amb les accions policials emprades durant el referèndum de l’1-O. El tribunal també argumenta que l‟objectiu d‟aquesta llei és l‟eliminació de la responsabilitat penal en les accions delictives empreses per salvaguardar la legalitat il‟ordre constitucional. És important esmentar que aquesta decisió no és definitiva i que pot ser objecte d’apel·lació.
Amnistia per a altres agents
La concessió d’amnistia a l’agent de Lleida se suma a un nombre creixent de més de cinquanta policies que han estat exonerats per les seves intervencions durant el referèndum de l’1-O el 2017 i en la detenció de manifestants el 2019. quatre agents dels Mossos d’Esquadra i 46 de la Policia Nacional, que havien estat acusats d’agredir votants a diversos centres de Barcelona, i que també han vist els seus càrrecs anul·lats.
Punts de controvèrsia
En el cas de l?agent de policia de Lleida, les parts acusadores argumenten que s?hauria d?aplicar una exclusió de l?amnistia, tal com ho estableix la llei, en situacions on s?hagi violat l?article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans. Es refereixen a aquelles circumstàncies en què es podria afirmar que la policia ha exercit un tracte inhumà o degradant. En aquest context, els denunciants sostenen que l’actuar de l’agent va anar més enllà del necessari, resultant en una conducta abusiva i agressiva cap a individus que no estaven cometent cap mena de delicte al casal cívic de la Mercè, que va ser utilitzat com a centre de votació durant el referèndum.