Introducció
Esteu cansats de trobar-vos amb anglicismes innecessaris? Jo també. Però heu de saber que el català ja incorporava anglicismes al segle XIX i principi del segle XX. Durant la segona meitat del segle XIX es va estendre la tecnologia del vapor, que va comportar la mecanització de la indústria tèxtil i l’aparició del tren. Aquesta tecnologia va ser inventada i desenvolupada pels anglesos. Com que a la Catalunya central, el Vallès i la zona d’Alcoi es van dedicar a la producció tèxtil, i com que el tren va fer-se present arreu (la primera línia fèrria de la península Ibèrica va ser al Maresme, entre Barcelona i Mataró), molts elements tècnics d’aquests àmbits van arrelar en la societat catalanoparlant, i la seva denominació anglesa va entrar a la llengua catalana.
La influència anglesa en la indústria tèxtil
Només mirant la nomenclatura de la maquinària tèxtil d’aleshores es pot veure aquesta influència. D’aquella època són els ginys anomenats self-acting (que va sol) i spinning-jenny (amb el verb spin ‘voltar’), que en català es van convertir, respectivament, en la selfactina (a Alcoi solfatina) i la jènua. També hi ha algun mot pres del francès, com jacquard, que normativament s’escriu així però que a Alcoi va acabar sent el teler de xacar.
Anglicismes en altres àmbits
Els anglicismes del segle XIX o de principi del segle XX també són presents en altres àmbits com l’agricultura i el món ferroviari. Una malaltia de la vinya es diu mildiu, que prové del terme anglès mildew, que significa ‘floridura’. A més, en el Delta de l’Ebre, quan cullen un element de l’hort, el col·loquen en una caixa que anomenen basquet, de l’anglès basket ‘cistell’.
Curiositats sobre els anglicismes
El món ferroviari ha deixat altres anglicismes, com els termes raïl i tren, que proven del francès i que aquest va agafar de l’anglès. A més, al Maresme, les travesses (les fustes que es posen sota els raïls) s’han anomenat tradicionalment felipes, que prové de l’anglès sleeper ‘dormilega’. Aquest terme va ser adaptat pels capatassos catalans a selipa i la gent del Maresme va acabar dient-ne felipa.
Conclusió
La influència anglesa en la llengua catalana és innegable, especialment en àmbits com la indústria tèxtil, l’agricultura i el món ferroviari. Tot i que molts d’aquests anglicismes s’han adaptat al català, és interessant conèixer l’origen d’aquestes paraules i com s’han integrat en la nostra llengua. Així, podem apreciar la riquesa i la diversitat lingüística que caracteritza el català.